ANÀLISI

Més dijous i menys divendres

El sobiranisme majoritari ha deixat clar que no està disposat a convertir Catalunya en un desert

2
Es llegeix en minuts
sanchez-torra

sanchez-torra

El més important de divendres va passar dijous amb Quim Torra i Pedro Sánchez fent-li el boca a boca a la política. Res de l’altre món. O sí, perquè tal com estan les coses un comunicat conjunt en el qual s’explicita l’existència d’un conflicte polític a Catalunya i la necessitat de resoldre'l sense sortir del marc de la seguretat jurídica és més del que podia esperar-se.

Els dos presidents hi van posar de la seva part conscients que el fanatisme de les dues aficions els adjudicaria l’etiqueta de traïdors. I així va ser. El PP i Ciutadans, acompanyats de l’exèrcit mesetari de trumperiodistas, van trigar dos nanosegons a convertir Pedralbes en el capítol més vergonyant i humiliant de la història d’Espanya. I el mateix van trigar la CUP i els hereus del Tenim Pressa o l’Ara o Mai en fer el mateix des de les trinxeres sobiranistes.

Derrota de l’antipolítica

Divendres es va derrotar, almenys per un dia i en els dos camps, l’antipolítica. L’única cosa a celebrar és que no hi ha gairebé res per lamentar. El resultat genera un petit guany als contendents que els permet una mínima inversió de temps, el capital més important en política, al costat de la credibilitat.

El sobiranisme majoritari ha deixat clar que no està disposat a convertir Catalunya en un desert. L’independentista corrent no fa cua per sacrificar-se a l’altar al qual ha sigut convocat obertament i sense rubor en reiterades ocasions, ja sigui per Quim Torra (no tenim por i estem disposats a tot), Antoni Comín (alt preu a pagar) o per qualsevol altre dels seus pròcers. Això és així. Una altra cosa és el soroll que puguin continuar generant els partidaris que sigui el que Déu vulgui.

L’unionisme, al seu torn, demostra també que més enllà del seu objectiu, la integritat territorial de l’Estat no té per què coincidir en les tàctiques. L’estratègia de l’aniquilament de l’adversari del PP i Cs, partidaris del cop d’Estat per suspendre la democràcia a Catalunya, s’enfronta a la de Pedro Sánchez i Podem (la formació morada des de ja fa molt temps) que estan disposats a legitimar les aspiracions polítiques de l’independentisme sense complaure-les, per considerar-les democràtiques (i perquè governen Espanya gràcies a ells).

Aquest partit l’han perdut els que, amb el manual de l’antipolítica sempre sota el braç, volien veure en el 21-D el primer o l’últim dia d’alguna cosa. El principi de la revolució o l’inici d’un nou 155. Han perdut els que creuen que el sobiranisme s’ha de defensar a les barricades. Han perdut els convençuts que només és possible defensar Espanya a cops de bastó.

Notícies relacionades

¿Suficient per entreveure-hi una solució? Ni de bon tros. Estem davant d’un conflicte de llarguíssim recorregut per al qual no hi ha dreceres ni retorn a situacions anteriors perquè ningú es desarmarà de raons. Hi ha, a més, moltes pedres en el camí; la més voluminosa, posada al mig del camí, l’imminent judici als líders sobiranistes empresonats.

Imprescindible política

No hi caben miracles ni esperin solucions d’un dia per l’altre. L’aspiració més gran continua sent que, de mica en mica, s’obrin espais per deixar pas a la lenta, exasperant, decebedora i, tot i així, imprescindible política. El que ens va dir divendres és que necessitem més dijous.