Merry Christmas, Mr. Egea

En un moment tan dur com el que estem vivint, la temptació lògica era fer un article sobre la violència que patim les dones i sobre per què tant l’assassí de Diana Quer, ‘el Chicle’, com l’assassí de Laura Luelmo, Bernardo Montoya, havien sigut ABSOLTS de les acusacions per violació. En el cas de Bernardo, l’any 2008, les seves empremtes eren al ganivet que li va clavar al gos que va defensar i va salvar la vida a la dona que pretenia violar. Ni per aquestes. No van creure la víctima.

També vaig pensar que podria parlar de gossos. El 2008, Bernardo Montoya li clava un ganivet a Xurco, gos que va intentar defensar la seva propietària de l’intent d’assassinat i violació. El 2018, la Guàrdia Urbana de Barcelona tiroteja Sota, una gossa que lladra, perquè els agents sacsegen el seu amo, un sensesostre que s’asseia a la vorera

Imaginin, doncs, el meu estat d’ànim quan m’adono que he d’escriure un article que es publicarà... la vigília de Nadal. Déu-n’hi-do. Potser no és moment per parlar de drames.

Llavors em passa pel cap un inspirador discurs del secretari general del Partit Popular, Teodoro García Egea: “Som espanyols i estem orgullosos de les nostres tradicions; celebrem el Nadal, posem el pessebre i l’arbre”.

Bé, doncs ja tinc tema.

Corria l’any 1970 i tants. A casa meva es posava arbre de Nadal. La meva família és catòlica, jo vaig a una escola de monges i els caps de setmana acudeixo a catequesi.

En el meu cercle ens ho repeteixen una vegada i una altra. L’arbre de Nadal no s’ha de posar. L’arbre de Nadal no és espanyol. És una tradició PAGANA. Van ser els CELTES els que van decorar els roures amb fruites i espelmes durant els solsticis d’hivern, com una manera de reanimar l’arbre i assegurar la tornada del sol i de la vegetació. I, a més a més, són els PROTESTANTS els que potencien aquest costum. S’explica que Martí Luter va posar unes espelmes sobre les branques d’un arbre de Nadal perquè centellejaven com les estrelles en la nit hivernal. Per això la germana Victoria ho deia molt seriosa: l’arbre, ni catòlic ni espanyol.

Però resulta que els meus pares havien sigut emigrants... La meva àvia, belga, va fugir d’aquell país perquè allà la veien com a estrangera. Aquella idea d’«Alemanya per als alemanys» (i, ja de passada, també Polònia, Bèlgica, Àustria i el que puguem arrambar) l’excloïa a ella, que no era ària.

Els meus pares se’n van anar després a viure a Gal·les i, més tard, a Londres. I d’allà van portar el costum de l’arbre que tant desentonava al Madrid catòlic dels 70 i que, segons García Egea, és tan nostre.

També posàvem el pessebre, per descomptat. Però el pessebre no és espanyol. L’inventor del pessebre va ser Sant Francesc d’Assís. ITALIÀ. O més aviat lacià, perquè Itàlia llavors encara no existia.

Potser el senyor García Egea creu que el que és espanyol en realitat és el torró i també el massapà. Ah, no. Que són dolços ÀRABS, fins i tot en el nom. ¿La pandereta? Originària de MESOPOTÀMIA. ¿La simbomba? El mateix nom ho diu: AFRICANA, originalment anomenada 'zimbembo', portada pels esclaus venuts com a productes de luxe en el segle XV a la noblesa espanyola. No els dic res ja del Pare Noel, que és una reinvenció americana que barreja ... (agafin-se que venen revolts) Sant Nicolau de Bari (d’origen TURC), que fa regals als nens per Nadal a BÈLGICA (el país de la meva àvia), vestit amb la indumentària dels elfs ESCANDINAUS.

Vaja, que podria anar analitzant un per un els ritus i costums de Nadal i crec que no en trobaria cap de netament espanyol. És el que té ser una península. Per aquí han passat: celtes, sueus, vàndals, alans, gots, visigots, fenicis, romans, jueus, berbers, almohades, benimerins... i els que em deixo, que l’espai d’aquesta pàgina és limitat.

Així que, estimat senyor García Egea, és descendent d’emigrants com qualsevol espanyol i s’hauria de veure d’on han vingut els seus avantpassats. Però, com que tinc entès que el partit que vostè representa és catòlic, apostòlic i romà, i d’això jo en sé bastant (perquè qui va habitar una vegada en l’entorn sagrat, hi viu ja per sempre), li deixo unes boniques paraules del papa Francesc del seu discurs anual per la pau d’aquest any:

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

“El terror exercit sobre les persones més vulnerables contribueix a l’exili de poblacions senceres a la recerca d’una terra de pau. No són acceptables els discursos polítics que tendeixen a culpabilitzar els migrants de tots els mals i a privar els pobres de l’esperança. La pau es basa en el respecte de cada persona”.