Petit observatori

Un matí de trucades

Les meves tecles s'han quedat immòbils, els meus dits en alt mentre penso en la trucada. Aquest 'ring' inesperat em paralitza

1
Es llegeix en minuts
undefined331948 telefono antiguo y telefono movil    telefonia    generico180130105659

undefined331948 telefono antiguo y telefono movil telefonia generico180130105659

Demano al lector d'El Periódico que cregui absolutament cert el fet que explicaré.

No és dramàtic ni té cap transcendència, però m'afecta cada dia, especialment als matins. No sé si sabré explicar-me prou bé. Es tracta del telèfon de casa. No és que estigui espatllat, al contrari, massa sonor i penetrant. I aquest és el problema. Almenys per a mi.

Jo intento escriure al matí, però quan senti el riiing; em paralitzo. No puc evitar pensar qui deu estar trucant, què voldrà el que truca? ¿Serà un venedor a domicili, algú que em porta un llibre, un document que he de signar?

Naturalment la meva Olivetti, que ja havia trobat el ritme de tecleig, es queda aturada esperant que jo torni a picar lletres. Però les meves tecles s'han quedat immòbils, els meus dits enlaire mentre jo penso en la trucada.

Aquest ring inesperat em paralitza.

Si és a casa, la meva dona acostuma a agafar el telèfon -o obrir la porta de la entrada si és que han trucat el timbre- i ja em dirà de què va la trucada si és important. Però el ring  ja ha sonat i he de tornar a pensar si és millor escriure "una tarda fosca" o "una tarda trista".

He de rellegir, és clar, els últims paràgrafs que havia escrit. I no exagero, pocs minuts després una altra trucada.

Notícies relacionades

M'hi vaig acostumant, per força. El que passa és que la interrupció afavoreix encadenar al text un disbarat. A vegades la meva dona diu, per salvar-me, "ara no hi és".  I practico el rigorós silenci fins que sento el "cloc" de la porta que es tanca.

Fins a una altra trucada.