Homes a la recerca de coartada

Dona’m una coartadeta, si us plau, dona’m alguna cosa. Digues-me que era un psicòpata, un monstre, un dimoni amb cua, així no tindrà res a veure amb mi. Digues-me que no soc dolent per ser un home, que no soc culpable per tenir testicles, que els que maten, violen, agredeixen i humilien són d’altres...

Els homes s’han beneficiat secularment del masclisme. Amb ell van consolidar els seus privilegis, també amb ell van sotmetre les dones. No tots els homes van tenir el poder. De fet, la immensa majoria va patir els abusos d’uns quants. Però a tots els quedava una última engruna de domini: sabien que elles eren inferiors. Les dones han sigut silenciades, menystingudes, humiliades i violentades per ser dones. Obligades durant segles i per tots els poders –polític, econòmic, cultural i religiós– a servir els homes. Incapaces si més no de somiar amb un projecte de vida propi. Avui, aquesta submissió ja és inacceptable. Ho sabem la majoria de nosaltres i, per fortuna, ho saben la majoria dels homes. Però no és fàcil.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

El masclisme ho impregna tot. Es cola a les llars, a la feina, a la cultura, als salons del poder. També als nostres porus. En la forma en la que els homes i les dones tenim de veure el món. En la manera de patir-lo. Per a nosaltres la foscor és una mica més que la por d’un robatori, que també. És el temor que la violència arreli a les nostres entranyes. És molt més que dolor, és la nostra autoestima, la nostra essència. Per a nosaltres, fins i tot l’amor és diferent. Perquè sabem que un t’estimo pot amagar la pitjor de les presons. També una condemna a mort.

Les dones necessitem els homes perquè, des de la reflexió del que representen col·lectivament, plantin cara al masclisme. Perquè ells sàpiguen mirar-se amb els nostres ulls, perquè entenguin la nostra memòria i el nostre temor. Lluitem junts en això. I oblidem-nos de reclamar o regalar coartades individuals. Tan innecessàries com puerils. Menys encara quan estem plorant la mort d’una dona assassinada per ser una dona.