El conflicte sobiranista

Escletxes per a la política

El gest de Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, va aplanar el camí per sortir del laberint català

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46330109 leonard beard181221190827

zentauroepp46330109 leonard beard181221190827

El judici als dirigents catalans al Tribunal Suprem  judici als dirigents catalansi els tumults al carrer d'alguns CDR són les dues cares de la mateixa moneda: el fracàs de la política. La sortida del laberint és impossible fora d'aquesta. En aquest panorama tan fosc, el comunicat de la reunió entre Sánchez i Torra és una escletxa de llum. Molt tènue, insuficient, carregat de postureig, però escletxa, al cap i a la fi. Per a desesperació dels hiperventilats i dels immobilistes, un concepte, 'seguretat jurídica', va aconseguir salvar una reunió amb escassos resultats efectius -la rendició de Pedralbes és una fake new'-. La clau era en el que va dir Blair després dels acords d'Irlanda: es tractad'acordar una mateixa paraula que cada part entengui a la seva manera. L'acord de Pedralbes no soluciona res, però la metodologia podria donar resultats si s'aplica de forma persistent.

Aquest petit pas va agafarTorra  amb el pas canviat perquè es troba més còmode en la confrontació que en la distensió. I va foragitarSánchez  als peus dels lleons del 'tripartit aznarista': “rendició de Pedralbes”, “traïció a Espanya”, van proclamar els agitadors. La confrontació s'ha de mantenir tant sí com no perquè es tradueix en rèdits electorals. Però tots saben que la solució és on l'ha portat Sánchez, encara que una certa esquerra es fongui quan la dreta surt en defensa de l'“Estat”. El futur de l'escletxa de Pedralbes depèn de la sort de l'actual legislatura espanyola. Hores abans de la trobada, el Govern va guanyar un important baló d'oxigen amb l'aprovació de l'ampliació del sostre de despesa. Una altra escletxa per a la política, poder governar amb més pressupost justifica el postureig de simular una cimera dempeus o patir per tapar una ponsètia groga, el color que l'extrema dreta ha estigmatitzat l'últim any.

Notícies relacionades

Diuen que els Reis Mags portaran una nova estratègia unitària en l'independentisme. Veurem si es basa en la “seguretat jurídica” i el sostre de despesa o en els CDR i el somieig eslovè. Curiosament, els senyals que envien els presos s'inclinen pel primer mentre que l'entorn de Torra i el que queda de l'ANC opten pel segon. Tots miren a Waterloo.

La política, avui, espanta molta gent. Perquè no ofereix seguretats i perquè les que va oferir abans, de manera entre ingènua i irresponsable, van resultar falses o inconsistents. Però l'art de la política és molt poderós i deixa empremta en els qui el practiquen. ¿No creuen que el que va passar a Pedralbes té a veure amb la gosadia de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball,Josep Sánchez Llibre de convidar els dos presidents al seu sopar? El seu gest va aplanar el camí, van trobar una paraula comuna que van interpretar de manera diferent. Va obrir una escletxa. Altres afanys seus també es podrien fer realitat: que les empreses retornessin a Catalunya emparades en aquesta“seguretat jurídica”ara compartida o que el sostre de despesa obri pas a l'aprovació mútua dels pressupostos a Barcelona i a Madrid. Quedaria un únic escull: el final de la presó preventiva. Tothom ho demana, però ningú no sap qui i com ho pot concedir. Escletxes.