Menors acampats a Montjuïc

Van arribar sols i segueixen sols. Protegint-se entre ells i buscant-se la vida. És a dir, malvivint. La situació dels menors migrants empitjora mentre l’Administració no acaba de desenvolupar un pla d’acollida que faciliti la seva integració. La instal·lació de campaments insalubres a la muntanya de Monjuïc dispara totes les alarmes. Ni com a societat podem permetre’ns que hi hagi menors vivint en aquestes condicions ni podem tancar els ulls al que s’està convertint en un focus de conflictivitat social. Sense ningú que tuteli aquests nens, és fàcil concloure que l’explotació o la delinqüència sí que sabran atendre’ls.

L’Ajuntament de Barcelona assegura que ha alertat la Generalitat en múltiples ocasions, però el Govern ho desmenteix, afirmant que, si fos així, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescencia (DGAIA) hagués actuat. Però el cert és que la DGAIA ja fa molt que està desbordada –abans de la crisi dels menors migrants– i que el problema tampoc és fàcil de resoldre. Els nois que arriben volen guanyar diners i no estar reclosos en una institució, amb la qual cosa no és infreqüent la fugida dels centres. Plans de formació i acompanyament que ajudin en la seva integració més enllà de la majoria d’edat sembla ser l’única via a seguir, donant-se suport i recolzant les entitats que tenen experiència en aquesta tasca. No és fàcil, però, ni per ètica ni per convivència podem tolerar un polvorí als marges de la ciutat.