El conte de la Caputxa Vermella

Es mira al mirall de l’ascensor mentre estira la cremallera de la dessuadora vermella i pensa en El Conte. Al portal, sondeja els dos costats, es cobreix el cap amb la caputxa i tira cap a l’esquerra. Com que de petita li van explicar El Conte, no apuja el volum de la música al seu telèfon mòbil. Precisament pel mateix, l’utilitza per calcular la ruta més transitada i de carrers més amples. Per sort, pensa, jo no vaig trescant innocent com la Caputxeta, ni soc tan ingènua per distreure’m escollint floretes. En realitat, ni tan sols va a passejar, ni a casa de la seva àvia, va a córrer. Fins i tot en les guerres l’objectiu militar mòbil, i que a sobre corre, té més possibilitats de sobreviure a trets i bombardejos.

La seva respiració es remansa i sincronitza amb el ninot del semàfor de l’avinguda, que parpelleja al ritme del seu bombatge:

–¿Com puc agafar el metro més pròxim? –li pregunta un paio, la cara oculta dins del casc de la moto.

–Més enllà d’on acaba aquest bosc, en un clar del parc envoltat de grans roures –diu la Caputxa de xandall vermell.

–Gràcies. ¿On vas amb tantes presses?

Ella s'afanya abans que s’encengui el verd i escolta, a la llunyania:

–¡Menys llops, Caputxeta!

El que el paio del casc pensa és que no entén ni la histèria ni les generalitzacions, si ell mai posaria la mà a sobre de ningú. També se sent una mica dolgut perquè ja no es puguin fer acudits: avui mateix ha vist un anunci d’una marca de carn on es deia que ja sortia més cara la que va sobre feminisme que l’antimonàrquica (està clar que Casc no s’ha llegit ni el Codi Penal ni les notícies recents). Al cap i a la fi, això no és El Salvador, els carrers espanyols són molt segurs. Els cinquens més segurs. ¿D’Europa? ¿Del món? Ni idea.

El que la Caputxa pensa és que té por. Ella no pensa en l’anunci, sinó en una altra notícia del dia, la d’una noia que va sortir a córrer. Si Casc preguntés a la seva mare, a la seva germana, a la seva dona (si en té), a les seves amigues (si en té), sabria que totes han viscut algun 'thriller' de persecució, assalt, fugida fins al portal. La Caputxa té guions d’aquests per a una saga. Limitar-se a pensar que aquests casos són puntuals és moltíssim més pervers que dir que els casos de corrupció d’alguns partits són aïllats i no estructurals.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Les reflexions d’ell tenen a veure amb l’estadístic i el general. Les pors d’ella, amb el biogràfic, amb la textura del viscut. Tornen a casa, però un camina tranquil i l’altra corre amb el cor també al trot.

L’home serà un llop per a l’home, sí, però sobretot ho és per a la dona. Quan li explicaven El Conte, Casc a tot estirar tenia una por literal del llop, que no es trobaria en ple carrer. La Caputxa, que interpretava el llop com a metàfora de la meitat de la població mundial, aprenia a tenir-li por a mostrar-se i passejar. Aprenia a tenir por. A tenir por de la por. Com ara: un parpelleig de llums d’aquest cotxe de la cantonada i a córrer. A córrer més. Potser ha de batre alguna marca perquè li facin més cas.