De nou, el masclisme mata

L’assassinat deLaura Luelmo, la noia de Zamora que va ser trobada morta aquest dilluns a diversos quilòmetres d’El Campillo (Huelva) amb clares mostres de violència, incrementa lamentablement el nombre devíctimes mortals per atacs masclistesdes de començaments d’any. Com es denunciava a la recent instal·lació ‘Macho Men’ d’Àlex Rigola, un recorregut per testimonis, dades, objectes, sentències, declaracions, vídeos i fotografies, més enllà de qualificar aquesta violència com a xacra, convindria atorgar-li la qualificació de terrorisme, perquè es tracta d’agressions continuades en el temps i amb el comú denominador del masclisme com a detonador de les morts. Casos com el de Laura Luelmo (o anteriorment d’altres amb un fort component mediàtic, com el deDiana Quer, Marta del Castillo o Leticia Rosino), tot i tenir en compte les circumstàncies dramàtiques, només sónla punta de l’icebergd’un comportament generalitzat que s’estén des del simple acudit al menyspreu absolut i al feminicidi.  No es tracta de casos aïllats, sinó d’assassinats en què a les víctimesse les mata pel mer fet de ser dones.

De manera habitual, segons les estadístiques, els atacs masclistes es duen a terme en un 80% en mans d’homes de l’entorn de la víctima, però –com passa ara amb Laura Luemo, nouvinguda com a mestra a El Campillo i sense gairebé temps de conèixer els seus alumnes i veïns– també es produeixen en circumstàncies quotidianes (com anar a córrer o passejar pel carrer) sense més causes que l’impuls de depredació animal. La mateixa víctima va retuitejar fa mesos un missatge que és tota una declaració d’intencions per lluitar contra la violència, explícita i implícita, mortal o mental: “T’ensenyen a no anar sola per llocs foscos en comptes d’ensenyar als monstres a no ser-ho; aquest és el problema”. Perquè ara hem de parlar per desgràcia d’una mort, però sovint hem de referir-nos a terrors de cada dia, ala impunitat de gestos o d’agressions i violacions, a la por a l’arribar a casa, a la impossibilitat de portar una vida lliure d’amenaces o temors. Els homes surten a córrer de nit i no tenen por de ser violats o assassinats; les dones sí que en tenen. Aquesta és la diferència que ho explica tot. El lema #NiUnaMenos ha d’imposar-se com a absoluta necessitat, a través de més educació, de més esforç institucional i d’una justícia més radical.