Imprescindibles

Ensopegant constantment amb l’actualitat resulta difícil aixecar la vista i provar de mirar uns quants metres més enllà dels nostres passos. La interessant crònica de Carles Cols sobre la que ell denomina generació del 'baby crash', aquesta anomalia demogràfica en curs a Espanya, dona unes quantes dades interessants. Si no hi ha sorpreses d’última hora, aquest serà l’any amb menys naixements des del 1941, quan la població total era de 26 milions de persones. Ara arribem als 46 milions d’habitants. Els demògrafs avisen que l’any 2050 Espanya serà el país més envellit d’Europa. Però, malgrat el creixement vegetatiu negatiu, el cens augmenta. Ja són 4,6 milions els residents amb passaport d’un altre país.

Un 10% d’immigrants. D’aquí vint, trenta anys, seran absolutament imprescindibles. Més que mai, es conforma una societat mestissa. La promesa d’un món uniforme que ofereix la ultradreta és un engany. I un perill. Ho saben, però també saben que l’egoisme és la reacció fàcil a la indignació i la inquietud. Cada retrocés en les polítiques socials és un avenç per a ells. No se’ls combatrà amb insults, sinó amb arguments i estratègies per gestionar la immigració i amb mesures que combatin la precarització i el drama immobiliari. Tota aliança que prioritza els explotadors davant els explotats dinamita les possibilitats de benestar col·lectiu en el futur més pròxim.