LLIBERTAT CONDICIONAL

Mira com ens posem

4
Es llegeix en minuts
zentauroepp46227931 ame8355  buenos aires  argentina   11 12 2018   la actriz ar181212190527

zentauroepp46227931 ame8355 buenos aires argentina 11 12 2018 la actriz ar181212190527 / Marina Guillen

Calu Rivero estava eufòrica quan va saber que protagonitzaria una de les telenovel·les més vistes de l’Argentina, 'Dulce amor'. Ella tenia 26 anys i el galant de la sèrie 50. Al cap de poc, Calu va renunciar al paper, a la fama i als diners i se’n va anar als Estats Units. Anys després, va explicar que va fugir de l’assetjament sexual de l’actor Juan Darthés.

Després que ella fes pública la història, Darthés va demandar l’actriu per calúmnies. Dues actrius més, Ana Coacci i Natalia Juncos, van dir que havien patit experiències semblants. Se les va titllar de mentideres, d’oportunistes a la recerca de fama gratuïta.

Més d’un any després, dimarts passat, l’actriu Thelma Fardín (a la foto, amb les mans a la cara) va denunciar que va ser violada per Darthés quan ella tenia 16 anys i ell 45. Durant una gira de la sèrie 'Patito feo'. Una sèrie que veia la meva filla petita, un èxit internacional en el qual Darthés interpretava el paper de pare exemplar.

Les quatre actrius narren històries semblants, i repeteixen un detall. Ell els deia: «Mirá com me ponés». Cap ho va explicar en el seu moment, tenien por. Darthés els ho deixava clar: ell era el famós, elles no. Ningú les creuria (tal com va passar), i no tornarien a treballar.

Daisy Coleman tenia 14 anys quan uns amics del seu germà la van convidar a una festa. I la van emborratxar. Després van tirar el seu cos a la porta de casa seva, en una nit d’hivern. La seva mare la va trobar en coma etílic i blava per la hipotèrmia.  A l’hospital, els metges van determinar que havia sigut agredida sexualment. Un vídeo que s’havia gravat a la festa, i que ho confirmava,  ja corria per tot el poble.

Però un dels agressors era net d’un polític i això els va deslliurar a tots de complir condemna.

Al poble van pensar que Daisy estava donant mala fama al lloc, així que a la mare la van fer fora de la feina i uns vàndals van calar foc al domicili familiar.

Avui, Daisy fa conferències sobre supervivència de l’abús i la seva història s’ha mostrat al documental 'Audrey y Daisy'.

Les persones que patim aquestes experiències en la infància o l’adolescència no expliquem res en el seu moment, per por. I, com que ningú més explicava res, crèiem que la nostra experiència era molt rara. I que la culpa havia de ser nostra.

Les persones que
patim abusos
en la infància o 
l’adolescència no
expliquem res
en el seu moment,
per por

Com que ens havíem quedat quietes, paralitzades com el xai que porten a l’altar sacrificial, se’ns convencia que, al no haver-nos-hi resistit, érem culpables. La llei a Espanya pensa una cosa així. La sentència de 'La manada' a Pamplona és la més coneguda, però hi ha centenars de sentències semblants: No hi ha hagut violació perquè ella s’ha quedat quieta. Paralitzada per la por, de vegades. Intoxicada pel seu agressor, en d’altres.

Gairebé totes les (i els) supervivents seguim un patró semblant, l’ardu camí de l’estrès posttraumàtic.

Les imatges de la situació traumàtica han quedat gravades a una memòria emocional indeleble i tornen a reexperimentar-se una vegada i una altra, contra de la pròpia voluntat, malgrat el pas del temps, amb tota mena de detalls. Apareix l’ansietat (preocupació, por intensa, falta de control), la irritabilitat, la ira, tristesa, la culpa, l’esgotament, els pensaments irracionals, el biaix atencional (tota l'estona es pensa el mateix), el biaix interpretatiu (estímuls que abans eren neutres ara es viuen com a amenaçadors i s’eviten), que augmenten encara més la intensitat de les respostes d’ansietat, sumant més impotència, debilitat, esgotament, etc.  Després arriben els trastorns alimentaris, les autolesions, l’autoestima destrossada, els intents de suïcidi.

Ets una supervivent, però et diuen que estàs boja. I si alguna vegada t’atreveixes a dir alguna cosa, la teva paraula no té valor perquè ja t’han posat l’etiqueta de boja, que protegeix l’agressor. 

Per a súmmum, en la majoria dels casos, la culpa, la vergonya i la baixa autoestima fa que ens enganxem en relacions intensament tòxiques perquè en el fons pensem que no ens mereixem res millor i perquè no hem après a establir relacions sanes. 

Ens definia el silenci. Aquest secret del qual no parlàvem mai, en realitat el més important de la nostra vida.

Però el silenci no protegeix.

Notícies relacionades

Aquesta història la vaig explicar en una novel·la ('Por qué el amor me duele tanto’) que va ser rebutjada al seu dia per «massa intensa i conflictiva». (Finalment es va poder editar, però va ser complicat). Però conflictiva és una societat que ens nega i ens invisibilitza.

Molts i moltes, com Daisy, Ana, Natalia, Calu, Thelma, jo, hem decidit fer-nos visibles i aixecar la veu. Perquè sabem que som el que superem.