Unió dels Vint-i-set davant May

Les pretensions de Theresa May d’introduir canvis en l’acord tancat amb la Unió Europea (UE) i en la declaració política que l’acompanya ha xocat amb el mur que potser ella va creure més vulnerable: la unitat dels Vint-i-set. Malgrat les línies de fractura que sovint apareixen en el complex entramat europeu, el 'brexit' i les seves conseqüències ha sigut la goma d’enganxar ideal perquè els estats, per una vegada, hagin aparcat les seves diferències. El text negociat és intocable perquè es té per l’únic possible i no hi ha marge per introduir “garanties vinculants” per escrit com pretén la 'premier'.

Apressada pel temps i per la revolta dels 'brexiteers' al si del Partit Conservador, pretén May traspassar a la UE una part de la responsabilitat i del cost polític del divorci en curs. Però s’ha escampat entre els socis europeus la idea que ja que va ser el Regne Unit el que es va embarcar en l’aventura, ha de ser el Regne Unit el que carregui amb les conseqüències; ja que va ser un primer ministre 'tory', David Cameron, qui va obrir la capsa de Pandora del referèndum, ha de ser la família 'tory' la que corri amb la despesa.

És aliè a tota lògica aspirar a què siguin els Vint-i-set els qui surtin en auxili de May i tranquil·litzin els seus adversaris –una cosa bastant improbable vista la seva acalorada oposició al 'brexit' tou–, com si fos Brussel·les dipositària d’alguna culpa sobrevinguda que hagués fet decantar el resultat del referèndum a favor de la sortida. N’hi ha prou amb repassar el reiterat recurs britànic a considerar-se un cas a part en l’evolució de la UE per concloure que la capacitat de comprensió dels seus socis ha sigut posada a prova en nombroses ocasions, molt sovint a costa de danyar la solidesa de l’organització.

A hores d’ara de la crisi ja no hi ha marge per tornar a la casella de sortida i tocar el text. Ni la Comissió ni els estats s’oposen a aclarir el significat d’alguns apartats, però allò que hi ha acordat i escrit, escrit està, i seria una greu irresponsabilitat desfer el camí. De forma especial en el difícil assumpte de la clàusula de salvaguarda per a Irlanda, les implicacions de la qual no ignora ningú (la pacificació de l’Ulster), que malgrat que no agradi als unionistes, a qui May necessita per completar la majoria en el Parlament, i a la facció 'tory' llevantina que creu arribada l’hora d’assaltar el pont de comandament.