El conflicte català
¿En quin Estatut pensa Sánchez?
Diuen que el president del Govern espanyol és un polític sense por. Li vindrà bé per convèncer, almenys als seus, que l'impossible el 2005 és imprescindible el 2019
lainz46160635 spanish prime minister pedro sanchez l and deputy prime mi181206171945 /
Pedro Sánchez insisteix enl’aprovació d’un nou Estatut com a remei per al malestar català. Els catalans som especialistes en estatuts; des del 1919 l’hem versionat en prosa moderada o vers radical però cap text ha sigut acceptat mai pel poder central sense més ni més. L’intent del 2005 va aconseguir un consens extraordinari al Parlament, el 89% dels diputats el van votar i no va servir de res. Amb tot, el suggeriment del president del Govern mereixeria ser escoltada, tot i que no li correspongui a ell impulsar-la i la majoria al Parlament li auguri una viabilitat nul·la, gairebé tan improbable com la secessió.
La qüestió no és si ha de ser un Estatut com l’entenem avui o una Constitució interior de Catalunya com apuntava Rovira i Virgili en la seva visió federal. El rellevant és el contingut de la llei orgànica. ¿Què diria l’Estatut en què pensa Sánchez? ¿Potser recolliria el somni d’una Catalunya sense cap tipus d’obstacles a la lliure i plena interdependència que una nació necessita avui? ¿Es llegiria a l’article 1.1 “Catalunya és una nació”? ¿Seria la Generalitat l’administració única de Catalunya? ¿Disposaria el país d’un poder judicial propi? Tot això ha sigut escrit, aprovat i enviat a les Corts. I tombat en nom de la intransigència constitucional per l’acció coordinada de molts partits, entre ells el del president del Govern i l’eterna Convergència.
Els qui coneixen Sánchez parlen d’un polític sense por. Li vindrà bé per convèncer, almenys als seus, que l’impossible el 2005 és imprescindible el 2019. No es tracta de ressuscitar la literalitat d’aquella oferta, amb assumir la idea central seria suficient; tot i que abans, millor seria adequar el camp de joc constitucional a la jugada política. Apostar per menys seria un error majúscul, seria com menysprear la realitat del descontentament confonent-la amb un suflé instrumental o limitar-se a combatre les conseqüències de la inflamació política i no les seves causes.
Govern Constitució Espanyola Parlament Pedro Sánchez Independència de Catalunya Estatut de Catalunya
