¿Qui tem el Nadal?

Als joves no els agrada el Nadal, el Nadal només els agrada als nens i als vells. Als nens els agrada per les vacances, pels regals i perquè semblen unes festes pensades especialment per a ells.

No sé si en un passat remot hi va haver algun element espiritual en el Nadal. En qualsevol cas, avui dia s’assemblen més a una visita a Disney World o a un centre comercial que a la celebració per una cosa tan transcendental com el naixement del Messies.

Ja era així en la meva època, fa mil anys, quan teníem la sort increïble (però, com gairebé tot l’increïble, en aquell moment ens semblava el més normal del món) de viure en un país que no era, tret d’excepcions puntuals, ni gaire religiós ni gaire nacionalista.

En la infància, el Nadal és una aventura fantàstica, una espècie d’estiu al mig de l’hivern, amb l’afegit dels regals, el pessebre, l’arbre, els dolços, l’arribada dels Reis Mags, el permís per quedar-se despert fins després de les campanades el dia 31, l’aigua per als camells i el passeig amb cotxe per la ciutat per veure les llums. 

Aquesta era una de les meves tradicions favorites, ens posàvem al cotxe amb la meva mare (crec que després de sopar i ja en pijama i sabatilles, amb l’abric a sobre) i recorríem meravellats els carrers del centre, fent crits de sorpresa i d’alegria cada vegada que giràvem una cantonada.

No sé si aquesta tradició la va inventar la meva mare o si era habitual entre els nens de la meva època. Però, per alguna raó, l’alcaldessa Colau ha decidit que aquella part del Nadal ja no és necessària. Mai he vist una ciutat més mal il·luminada que Barcelona aquest any. una ciutat més mal il·luminada que Barcelona

En la joventut, en canvi, és guai que no t’agradi el Nadal. El Nadal és un rotllo, la família és un rotllo, els interminables àpats són un rotllo, el gall dindi farcit és fastigós i els torrons també. Recordo les negociacions fins a l’últim minut amb la meva mare per no haver d’assistir als àpats nadalencs, i una vegada havia acceptat anar-hi, les negociacions fins i tot més llargues per poder anar vestida amb texans i vambes, perquè si bé sempre m’ha agradat vestir amb pulcritud, aquell dia justament el que em venia de gust era anar vestida com més tirada millor.

Notícies relacionades

La Diagonal es queda a les fosques per Nadal

Naturgy: no tots els fons són iguals

En alguns casos, la joventut s’allarga molts anys, fins i tot després de ser pares, d’haver perdut éssers estimats i d’haver entrat de ple en la vida adulta.

I llavors arriba un dia, a principis o a mitjans de novembre, que de sobte penses que tens ganes que arribi el Nadal, de menjar amb els teus amics i amb la teva família, de decorar la casa, d’encendre els llums de l’arbre, de comprar regals. I t’és igual no ser guai i ser ja una mica vella.