Operació de pura supervivència de May

La gira de Theresa May per diverses capitals europees a la recerca d’aliats per renegociar l’acord de sortida del Regne Unit de la Unió Europea reflecteix la gran debilitat de la primera ministra després que dilluns ajornés la votació sobre el 'brexit' que s’havia d’haver fet aquest dimarts. Si hagués mantingut el vot a la Cambra dels Comuns, May l’hauria perdut, i amb això el 'brexit', el Govern i el lideratge del Partit Conservador haurien entrat en una dimensió desconeguda, però amb una víctima coneguda, és a dir, la primera ministra.

Aquesta debilitat només contribueix a enfortir els seus correligionaris revoltosos i no allunya l’espasa de Dàmocles que se li balanceja sobre el cap. Al contrari. Brussel·les, Berlín i la Haia ja li han dit que l’acord no es tocal’acord no es toca. El seu estratagema d’esgotar el temps fins al 21 de gener, el dia límit en què s’hauria de produir la votació als Comuns, a la recerca d’algun retoc cosmètic, revela una operació de pura supervivència política i personal que Europa no ha d’acceptar. May sap que el seu futur i el del 'brexit' el decidirà el Parlament britànic. Per això ha intentat des del primer dia curtcircuitar qualsevol decisió de Westminster sabent que serien els seus els que li donarien l’esquena, però aquella vetusta i molt digna institució representativa dels britànics és la que tindrà l’última paraula en una qüestió de la qual ningú, ni ells, ni la resta dels europeus sortirem ben parats.