¡Ara, les nadales!
ecarrasco1778104 singer songwriter shane mcgowan performs live on stage duri181211134425 /
La brigada del que és políticament correcte no descansa mai. Fa uns anys va atacar els contes infantils, carregats, pel que sembla, de masclisme i altres xacres. Era qüestió de temps que toqués el rebre les nadales, però l’encarregat de pagar els plats trencats no ha sigut cap de les tradicionals, sinó la cançó de The Pogues 'Fairytale of New York (Conte de fades de Nova York)', que els borratxos del món anglosaxó han anat convertint en una nadala de ‘pub’ amb el pas dels anys, des que el tema, compost per Shane McGowan i el seu compare Jem Finer, va aparèixer en format de ‘single’ el novembre del 1987. Un columnista gai britànic acaba d’instar els beguts de torn que callin quan el tema arriba a la paraula 'faggot' (maricon), que, a Irlanda, per cert, també serveix per definir els ganduls. Suposo que s’accepta l’opció d’emetre un xiulet en substitució d'aquest mot tan infamant.
'Fairytale of New York' és la versió festiva i malenconiosa que fa parella amb les mítiques 'Peleas en broma' de Juanito Valderrama i Dolores Abril. Narra l’enfonsament d’una parella en ple Nadal –McGowan posa la veu masculina, mentre que de la femenina s’encarrega la tristament difunta Kirsty McCall (1959‑1990)– i en el transcurs d’una bronca descomunal ella li diu 'faggot' i ell 'slut' (meuca), paraula contra la qual el sensible columnista no sembla tenir-hi res en contra. Al pobre Shane –que es va casar fa uns dies amb la seva nòvia de sempre posant la seva millor cara d’home seriosament perjudicat per l’alcohol, en cadira de rodes i lluint unes vistoses sabatilles, tot i que amb Johnny Depp de padrí– s’han proposat amargar-li el Nadal. Fins i tot ha hagut de sortir a precisar que el terme 'faggot' no el diu ell, sinó l’amargada protagonista de la cançó, cosa que havia semblat evident a gairebé tothom.
A més d’una cançó preciosa i trista, 'Fairytale of New York' és un fidel retrat de l’amor en fase de descomposició: "Merry Christmas? My ass! I pray God it’s our last (¿Bon Nadal? ¡I una merda! Prego a Déu que sigui l’últim que compartim"). I és l’única nadala creada modernament que s’ha imposat recentment: fins i tot jo recordo haver-la cantada a ple pulmó en un ‘pub’ irlandès de Barcelona (el que no recordo és com vaig arribar a casa). Insto els borratxos d’aquest món a continuar interpretant-la completa i sense autocensura.
