Un 'brexit' sense rumb

Cap de setmana anguniós a París pres pels “armilles grogues” i Londres obstinat a trobar resposta al dilema hamletià del ‘brexit’. La revolta a França, com sol ser tradició, és als carrers. A Anglaterra, en canvi, com també sol ser habitual en el cànon anglosaxó, la revolta és al Parlament, on si res canvia en les hores que queden, dimarts els diputats decidiran el ser o no ser britànic a la Unió Europea.

El ‘brexit’ va guanyar en referèndum, però els polítics estan perduts a com fer-lo. És paradoxal, però amb l’estret marge de diferència amb què es va imposar, tots els que volien quedar-se compartien una visió homogènia, mentre entre els que se’n volien anar, cadascú tenia la seva manera. Quan a penes queden tres mesos per tancar la sortida, els que consideren que el pla de la primera ministra Theresa May és bo, són minoria al Parlament. A un i un altre costat sembla que el vot en contra pot acabar en una derrota històrica, amb els laboristes esperant el seu torn per governar, utilitzat aquest vot com a càstig al govern i els conservadors dividits entre moderats que consideren que s’ha d’aconseguir un acord millor i els que seguint el camí de Boris Johnson volen sortir per força, sense compromisos i lliures de tot lligament.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

El referèndum plantejava dues possibilitats: quedar-se o sortir. Ara el Parlament afronta un dilema més complex i amb més alternatives. Des d’intentar una proposta que millori l’actual a buscar una sortida diferent, incloent el final del camí sense acords o tornar a preguntar a la gent. Però el vot dels diputats, trencat a esquerra i dreta, més que reflectir el descontentament amb la proposta de May, el que ve a demostrar és que el referèndum va ser imprudent perquè en comptes de ratificar una proposta política madura, va apel·lar únicament a l’emoció de la gent, dividint el país, sense tenir en compte com seria possible realitzar-lo.

Theresa May és una política obstinada, durant la campanya mai va acabar de comprar els arguments per sortir, però una vegada feta la consulta es va entossudir a donar curs als votants que havien guanyat, com obliga la democràcia. El resultat és que aquest anunci d’una casa on la majoria dels britànics van dir no voler viure, no era homogeni o no tots estan disposats a aconseguir-ho de la mateixa manera. Per això el vot al parlament no apunta a res més que a un rebuig aclaparador de la seva proposta. Ni tan sols els sondejos que revelen que en un nou referèndum els britànics ara es decantarien per quedar-se, sembla que freni el rebuig dels més conservadors en el seu propi partit. Senzillament no volen aquest acord, potser alguns tampoc vulguin que May segueixi al front. El seu error ha sigut no trobar l’ajustament que donés sentit a sortir. Si ara perd, la qüestió és saber si els que votaran en contra acaben trobant una proposta amb sentit o al contrari si el ‘brexit’ continuarà navegant sense rumb.