Al comptat

Els salaris han de guanyar pes

Les retribucions del treball han d'augmentar per allunyar-nos de ser una economia 'low cost'

2
Es llegeix en minuts

No segurament els de la majoria delsdirectius  de l’Ibex, però sí els dels qui hi són molt per sota en retribucions. Els salaris, després d’anys de dura dieta sota el Govern de Mariano Rajoy en forma de devaluació salarial, han de guanyar pes. Qualsevol metge ho reconeix: aprimar-se és bo, però amb límits.

Els salaris s’han desplomat en els últims anys fins a situar-se el 2017 en el mateix nivell que 30 anys enrere. La mateixa Organització Internacional del Treball (OIT) afirma que els sous van experimentar l’any passat a Espanya un descens de l’1,8%. En canvi, la productivitat ha crescut molt per sobre, cosa que significa que existeix prou marge per pujar les retribucions delsassalariats.

L’any passat, la proporció que els salaris van significar respecte al producte interior brut (PIB) va descendir fins al 47,29%, mentre que els beneficis empresarials i les rendes del capital no han deixat de guanyar terreny en els últims temps.

Des de 1989, les remuneracions rebudes pels treballadors no arribaven a un nivell tan baix o, dit d’una altra forma, no obtenien una porció tan petita del pastís econòmic. En contrapartida, els beneficis obtinguts per les companyies, així com els rendiments del capital, van arribar a nivells rècord.

S’ha arribat al límit en la dieta i cal guanyar pes. L’evolució des de començament d’any, de fet, ha marcat  tendència moderada a l’alça. Fins l’octubre passat, l’increment mitjà pactat en conveni s’ha situat en l’1,69%. La mitjana l’any passat va ser de l’1,46%.

Però el cost de la vida continua pujant per sobre. Al novembre, l’índex de preus de consum (IPC) va assolir una taxa anual de l’1,7%, després de sis mesos consecutius de situar-se per sobre del 2%. En resum, les retribucions mitjanes dels treballadors augmenten encara menys que els rebuts de la llum, l’aigua o el gas

La decisió del Govern de Pedro Sánchez d’augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 900 euros era una mesura necessària, un senyal al sector privat, que ja va firmar l’estiu passat una retribució mínima de 1.000 euros mensuals bruts en 14 pagues, tot i que donant-se de termini fins al 2020.

Notícies relacionades

Malgrat les crítiques delsliberals  més recalcitrants, hi ha marge perquè els salaris pugin i s’embutxaquin una part delsguanys de productivitat obtinguts amb la moderació de sous que ha afectat més els de baix que els de dalt. Si no, els beneficis de la recuperació es queden en unes quantes mans.

Aquest és un mal camí per allunyar-se de ser una economia ‘low cost’ i per evitar que els salaris mitjans dels nous contractes, en general en precari, siguin inferiors que les pensions mitjanes dels nous jubilats, com passa des del 2012, amb l’erosió que això suposa per a les arques de la Seguretat Social.