La foguera
La generació del menyspreu
Els de la meva edat no farem un país millor si encarem la tasca amb cara de fàstic tan 'millennial'. Aprenguem a donar les gràcies a les persones grans abans d'acusar-les d'alta traïció.
zentauroepp41675358 barcelona 19 01 2018 economia tema sobre millennials y consu181207194030 /
Vaig néixer el 1985 i vaig tardar un munt d'anys a ser conscient del privilegi que suposa aquesta circumstància. Vaig tardar a apreciar la sort que és no patir una guerra civil, ni viure sota la dictadura de Franco. Vaig tardar a valorar el que significano viure amb por. No vaig saber el valor que tenia que el meu pare hagués estudiat una carrera universitària per treure’s una plaça deprofessor sense ser de bona família, ni com valia una infància amb joguines, ni l’educació pública, ni l’ambulatori de laSeguretat Socialquan emmalaltia. No vaig saber com havia d’agrair les vacunes obligatòries ni lallibertat d’expressió, ni eldret al vot, tot i que tots els partits em semblin la mateixa merda.
Em va venir donat. Gratis. Per descomptat. Vaig passaranys maleintaquesta fastigosa societat i aquest sistema assassí, i aquesta monarquia, i el mercat. Les cançons deLa Polla Recordsem servien per escopir a tot el que se’m donava sense que se’m degués, sense que hagués de pagar-ho. Fins que un dia,parlant amb la meva àvia, vaig ser conscient de la meva sort. Pepita Morenoés una dona que va viure la guerra de nena, que va ser pobra tota la seva vida, que es va casar amb un pescador i va viure amb el just amb l’esperança que els seus fills prosperessin. La meva àvia mai va pensar en política. Va saber que va venir la democràcia perquèel seu germà la portava amb moto perquè votés el PCE.
Notícies relacionadesI avui, en la setmana del40è aniversari de la Constitució, veig molts de la meva edat escopint a terra i murmurant amb ràbia que nosaltres ho faríem millor. Permeteu-me que ho dubti. A Espanya hi ha molt a millorar, peròavui dia ens falta la mà esquerra. Som massa vanitosos, massa intransigents. Ens sobra esperit crític, però ens faltapotència creativa. Mirem cap alpassatamb ressentiment i no sabem encarar elfuturamb il·lusió.
Si ens toca aixecar de nou el món, si la nostra missió és salvar-lo, hauríem d’aprendre primer a valorar el que ens van donar. No farem un país millor si encarem la tasca amb cara de fàstic tan ‘millennial’. Aprenguem a donar les gràcies a les persones grans abans d’acusar-les d’alta traïció.
