2
Es llegeix en minuts
entre-dos-aguas

entre-dos-aguas

Si t’agrada el cine i tens sang a les venes, aquesta setmana deu estar sent molt excitant per a tu. No perquè s’hagin estrenant pel·lícules bones, que també. Ho està sent perquè han passat diverses coses que ens conviden a sortir del típic és bona / és dolentíssima per parlar de cine d’una manera més àmplia. Vaig directa. Una és la conversa sobre si 'Roma',d’Alfonso Cuarón, ha de veure’s al cine o pot disfrutar-se al sofà sense sentir que profanes un somni. M’interessa la qüestió industrial, però el que em dona la vida és la reflexió que activa sobre la nostra relació amb les pantalles, sobre com volem veure les pel·lícules i per què no entenem el qui vulgui fer-ho d’una altra manera.

És estrany que els premis Feroz no hagin nominat ‘Entre dos aguas’, d’Isaki Lacuesta, una de les millors pel·lícules de l’any

Notícies relacionades

L’altra és la no-nominació d’‘Entre dos aguas’, d’Isaki Lacuesta, als premis Feroz (premis de l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya). Tots els meus respectes a les pel·lícules nominades i als companys que les han elegit. Però és estrany que una de les millors pel·lícules de l’any, Concha d’Or a Sant Sebastià, millor pel·lícula a dos festivals A (Sant Sebastià i Mar del Plata) i obra de cineastes amb retrospectives actuals al Centre Pompidou de París i a la Filmoteca Espanyola (en col·laboració amb Festival Márgenes, abraça també el treball d’Isa Campo) no es trobi entre les elegides. Tampoc entre els films més vistos. És estrany i dispara preguntes velles, però també importants, que no s’han de deixar de fer: ¿existeixen les pel·lícules de festival? ¿I els cineastes de nínxol? ¿Per què alguns dels nostres millors autors continuen sense trencar la barrera de la minoritat? ¿Ningú és profeta a la seva terra o només ens passa a nosaltres?

I el tercer assumpte de la setmana que dona peu a cavil·lar és l’estrena de 'Suspiria', de Luca Guadagnino. Recullo un tuit del meu col·lega Álex Mendíbil"Correu a veure 'Suspiria', seria imperdonable que no recolzem aquest cine de TERROR ni una hipotètica 'Tenebrae' o 'Lacrimae'. ¡Només de Blumhouse no es viu!". No soc entusiasta d’aquest film, però, sí, de la invitació de l’Álex a rebre amb entusiasme les (poques) pel·lícules actuals que contenen i proposen un desafiament, obres que trenquen el sostre del que es pot preveure i que es trenquen i ens trenquen en el procés.

Temes:

Cine