De Susana a Pedro

Susana Díaz va regalar amb la seva abstenció la presidència del Govern a Mariano Rajoy. Pedro Sánchez se’n va anar, va tornar dos anys després, la va vèncer en les primàries i va guanyar la moció de censura. L’ara president del Govern espanyol pràcticament no ha aparegut a la campanya de la presidenta andalusa, que ha donat silenci per resposta als atacs de Cs, el PP i Vox contra Sánchez per la qüestió de Catalunya. Ara afirma que es va equivocar. I és que Susana i Pedro no han deixat de ser enemics polítics; els adversaris estan en els altres partits. Díaz ha perdut les eleccions que ha guanyat, i el fracàs, en política, és orfe. El PSOE no vol assumir cap responsabilitat, Sánchez dona per amortitzada la líder i a Ferraz li indiquen la porta de sortida si no aconsegueix formar govern (amb el recolzament de Ciutadans i l’abstenció d’Endavant Andalusia). Tasca gairebé impossible per a l’andalusa, ja que tant Cs com el PP aspiren a presidir-lo, fer fora els socialistes i consolidar el tomb a la dreta. Que allà intervingui Vox no els fa cap vergonya. Susana Díaz resisteix, i el partit suavitza les formes davant del nou enfrontament que s’insinua. El termini per a la investidura acaba d’aquí a dos mesos. Ja ho veurem.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Mentrestant, quatre dels líders independentistes empresonats segueixen una vaga de famper visibilitzar la dilació del Tribunal Constitucional en atendre els seus recursos, la qual cosa els impedeix acudir a la justícia europea. I en un cop d’efecte, pressió per pressió, Pedro canvia d’estratègia i es disposa a presentar els Pressupostos generals de manera imminent; la patacada d’Andalusia obliga. Si no aconsegueix aprovar-los (amb el recolzament d’ERC i el PDECat), molt probablement anirem a eleccions generals i l’eix esquerra-dreta renaixerà. Sentirem a Sánchez cridar en els mítings que cal parar a la dreta i a la menyspreable extrema dreta, que van junts i són els mateix.

Aleshores, potser haurem oblidat, que el PSOE es va manifestar amb Cs, el PP i Vox aclamant a l’uníson a aquells que van arribar a Catalunya al crit d’“a por ellos”.