Carta a la ressaca

Estimada ressaca,

Només puc imaginar una cosa pitjor que un món en què existeixes: un en què no existissis. 

Ets un pes en la politja del nostre seny, ressò de culpa judeocristiana, cura d’humilitat per als mariscals de l’eufòria, reducte d’autocrítica en un món narcisista: existeixes per recordar-nos que si som vius és perquè morirem, de la mateixa manera que si despertem sense tu al costat després d’una mona, segurament és perquè encara anem borratxos. I quan arribis, com arriba sempre dilluns, i els malvats estornells, i la declaració trimestral de l’IVA, ens agafaràs ja desperts, sobris. I serà pitjor.

Et conec tan bé que et dedicaria un llibre, si no fos perquè d’altres ja ho han fet: 'La nàusea', de Sartre, i 'La metamorfosi', de Kafka, són les teves biografies no autoritzades. I quan et vaig veure descrita a 'Jim i la sort', vaig acceptar que altres ulls t’havien sabut mirar millor que els meus: “Alguna bestiola nocturna havia utilitzat la seva boca com a latrina i després com a mausoleu. També durant la nit s’ho havia apanyat per participar en una carrera i ser després colpejat per la policia secreta. Se sentia malament”. 

El seu autor, Kingsley Amis, va dir un dia que hi havia dos tipus de ressaques: la física i la metafísica. La segona, segons ell, es pot curar llegint novel·les bèl·liques de Chesterton i escoltantTxaikovski. Qui ho ha provat, sap que anava borratxo quan ho va dir.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

I, malgrat això, la gent continua dedicant-te assajos. L’escriptor canadenc Shaughnessy Bishop-Stall acaba d’editar 'Hungover. The morning after and one man’s quest for the cure'. Amb l’obstinació d’un explorador victorià, ha begut tequila a l’ombra de cactus mexicans, ha tancat ‘pubs’ anglesos i ha clausurat festivals de cervesa a Alemanya (també ha vomitat en barrets de mariachi i orinat en fonts públiques). 

Diu que ha descobert la solució per a la ressaca. Jo només sé que quan consideri que l’he trobat, serà perquè al cap d’unes hores em visitaràs per dir-me: “Estic aquí, tranquil, et vols morir per després entendre que és fenomenal ser viu, et sents malament perquè tot anirà bé. Et vol lluny, M.