Anar al contingut

Al contraatac

Pares de la derrota

MARCELO DEL POZO

Pares de la derrota

Cristina Pardo

Malgrat que ho amaguen, el PSOE és el que està en una posició més delicada després de la bufetada electoral, tot i que encara falta que arribin les garrotades en els partits de la dreta

¿De qui és la culpa de la gran caiguda del PSOE a Andalusia i de la brutal irrupció de Vox al Parlament autonòmic? Tenint en compte la reacció de la majoria dels partits, la culpa de tot la té Yoko Ono. No n’aprenem. Resulten estremidors els primers passos que estan fent els socialistes, una vegada han rebut el calbot electoral. Segons la meva opinió, són els que estan en una posició més delicada. No només perquè tot indica que perdran la Junta per primera vegada, sinó perquè els resultats a Andalusia són un claríssim avís per a Pedro Sánchez.

Però és igual. El primer que han fet a Ferraz, moguts per la revenja i l’enemistat del president amb la candidata, és empènyer Susana Díaz a dimitir al·legant que "el paper de cada persona sempre ha d’estar subordinat a l’èxit del projecte polític". Llavors, ¿per què no va dimitir Sánchez en totes les ocasions en les quals va portar el PSOE als pitjors resultats de la història? És més, ell sempre ha perdut les eleccions. Díaz, no. També parlen des de la direcció a Madrid de la necessitat de "regeneració". Crec tenen raó. No obstant, convé preguntar-se quan se n’han adonat. Durant la campanya, Sánchez va assegurar que Andalusia seria "un mirall" per al socialisme de la resta d’Espanya. ¿No els importava la regeneració abans de diumenge, malgrat que la informació sobre les pràctiques corruptes d’alguns socialistes era exactament la mateixa que tenien dilluns? ¿Són els votants els que han de precipitar la petició d’exemplaritat? Penso que no, que els electors haurien de poder optar entre projectes ja regenerats prèviament

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I d’altra banda, que Ferraz vulgui atribuir a Díaz tota la responsabilitat del mal resultat, sembla increïble. És desitjable que en privat, almenys, siguin conscients del llast que ha suposat la manera com Sánchez va arribar al poder i s’hi està mantenint. Si no, pleguem veles. Tampoc crec que Díaz hagi estat a l’altura des que es van tancar els col·legis. Es va limitar a lamentar la irrupció de Vox al Parlament, quan va ser ella la que els va ficar de ple a la campanya. I, davant les exigències de regeneració que arriben des de Madrid, ella és ferma: "Només es pot regenerar el que està degenerat". O sigui, que els ERO o el clientelisme, res, són poca cosa.

La sort que tindran és que el focus anirà i vindrà, perquè encara han d’arribar les garrotades entre els partits de dretes. A més, la reacció dels representants de Podem ha sigut igualment lamentable. I el PP, com que podria governar, també està reflexionant més aviat poc. De vegades, el més fàcil d’entendre i d’analitzar és el fàstic que porta a l’abstenció.