'Cut & paste'

El famós sistema d’edició genètica que ha servit perquè els primers humans amb l’ADN modificat (les primeres humanes, per ser exactes: les dues bessones xineses) comencin a plorar com ploren tots els nadons amb l’ADN sense modificar té un nom certament complicat de dir i fins i tot d’escriure. El CRISPR-Cas9 vol dir, en anglès, “repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment espaiades”. Podria ser el títol d’una novel·la de Màrius Serra o d’un poema llarg de Josep Pedrals. Després de passar uns quants dies llegint, mirant d’entendre i tornant a llegir un munt d’articles científics, estic en condicions d’afirmar que, en resum, funciona com un programa d’edició de textos. És un “cut&paste”, en el qual no es copien frases o paràgrafs sinó seqüències d’ADN, les quals després substitueixen unes altres seqüències de molècules cargolades. Em diuen els experts que aquest sistema el pot fer servir qualsevol estudiant de biologia molecular. Bé, qualsevol potser no, però els més aplicats sembla que sí. És a dir, que no estem parlant de sofisticats laboratoris sinó d’una pràctica relativament assequible.

Encara no sabem com acabarà aquest Photoshop cromosòmicPhotoshop cromosòmic, però sembla que està demostrat que es pot fer. I si es pot fer, s’acabarà fent, en una voràgine tenebrosa les conseqüències de la qual ara ni tan sols som capaços de calibrar. Només ens faltava aquesta notícia tan simpàtica per encarar el futur.