'Black Sunday' a Andalusia: rebaixes en la democràcia

No, no ho hem vist tot en política, si no esperin al dia 27 de desembre, data de composició del pròxim Parlament d’Andalusia, el dia previ als Sants Innocents, tot i que, en aquest cas, el poble, d’innocent, en té poc. És aviat; una lectura assossegada de les xifres ens donarà millors conclusions, però deixant a part la concentració del vot a Vox Vox en municipis, barris singulars, i la seva explicació, la mateixa singularitat de l’abstenció i minva del vot socialista apunta a una gegantina moció de censura electoral a Susana Díaz.

Com diu un bon amic, el govern socialista en l’exili, els sanchistes i damnificats de tot origen, li ha donat l’esquena al susanisme. Brutal, de brut, carn de les seves carns, un electorat que es deia captiu, però dolgut amb el populisme personalista de la candidata, cansat de divisions, perplex i esgotat amb una manera de governar que usurpa la narració de l’esquerra, però que s’acosta i coqueteja amb les maneres de sempre de la dreta andalusa. No obstant, 36 anys de govern, amb els seus encerts i fracassos, han sembrat el camp perquè això sigui possible.

Amb les urnes encara calentes, el que ja s’anunciava com un arranjament difícil, em refereixo alspactes per a un nou govern a Andalusia per a un nou govern a Andalusia, es veu ara com d’extrema dificultat per les seves conseqüències. Ja no és que es parli de bloqueig, no n’hi haurà, es parla de pactes per a l’hecatombe. Van voler unes eleccions poc andaluses; l’efecte són uns pactes, al seu torn, molt poc andalusos, és a dir, mirant a Madrid, al Govern de Pedro Sánchez, intentant debilitar-lo per després assaltar-lo. Ben pensat, era l’objectiu. Aquesta vegada, com d’altres, no es tractava d’Andalusia. 

Acord PP-Cs

El primer indici serà la negociació per a la mesa del Parlament i la seva presidència. Segons informacions interessades, l’acord PP-Cs ja està fet. La mateixa nit, en van parlar els números un; en aquestes hores, parlen els números dos. El necessari concurs de Vox es dona per fet i res preocupa, ni les conseqüències d’aparèixer amb un partit d’extrema dreta ni les seves exigències. Oblit de la llista més votada, de la coalició de perdedors, del repudi a partits no constitucionalistes. El blanqueig de l’extrema dreta per part de la premsa de la capital i les seves delegacions perifèriques ja ha començat. Tot per la unitat d’Espanya, tot contra la deriva extremista de Podem. Constitucionalisme d’ocasió.

Notícies relacionades

Les vísceres com a arma política

Sí, senyor

Un últim intent es veu com a possible, però ha tenir l’entrada en raó de Susana Díaz, és a dir, que s’adoni que el susanisme ha mort, i també la seva pròpia trajectòria política. Es tractaria d’impedir el concurs institucional de Vox i de passada salvar alguna cosa del PSOE, que, no, del susanisme, per començar de nou a Andalusia. Ferraz ho veu amb bons ulls, és més, diria que fa ullets.

El president seria de Ciutadans, Juan Marín, amb un Govern amb participació socialista o no, amb el vot d’aquests i l’abstenció d’Adelante Andalucía, una esquerra perjudicada orgànicament, a més d’electoralment, però, almenys, respirant en la uci; mentrestant, es curtcircuita l’extrema dreta. Temps de política d’Estat, d’humilitat, de generositat. Escalfa la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.