El dilema moral de la ciència

La notícia que el biòleg xinès He Jiankui,de la Southern University of Science and Technology de Shenzhen, va modificar genèticament dos embrions (unes bessones que ja han nascut) ha impactat de forma notable la comunitat científica i ha encès totes les alarmes ètiques. La tècnica coneguda com a CRISPR/Cas9, una tecnologia d’edició genètica implantada fa uns cinc anys, s’ha desenvolupat fins ara en l’àmbit experimental i està previst que s’utilitzi aviat en assajos clínics amb humans per combatre malalties greus. Fins ara, no obstant, aquestes‘tisores moleculars’ que permeten la modificació de l’ADNno havien sobrepassat la frontera de la curació per entrar al terreny pantanós de l’eugenèsia, és a dir,la millora de les característiques físiques en humans,en aquest cas aplicada a embrions per prevenir hipotèticament la infecció del virus de la sida.

L’experiment, encara per comprovar si efectivament s’ha dut a terme amb l’èxit que assegura l’investigador xinès, i que és revolucionari a nivell científic,obre un debat inajornablesobre els límits de la investigació. De facto, existeix una moratòria global, i entitats com l’Associació Internacional per a la Investigació i la Innovació Responsable en l’Edició del Genoma (ARRIGE) proposen la instauració d’un marc integral que defineixi les fronteres ètiques de la ciència. Ens trobem davant del llindar d’un futur inquietant. Convé com més aviat millor una regulació efectiva i moralment rígida a nivell internacional que eviti excessos ara com ara impredictibles.