El CCCB, obligat a més

Treu molt bona nota com a contenidor però ha renunciat a la seva vocació d’emissor. Per l’interès de la programació i l’afluència de gent de nivell mitjà-alt, l’èxit del CCCB és inqüestionable. Congrega un públic inquiet i preparat, ben diferent del que fa cua davant el MACBA per admirar de la manera més acrítica i adotzenada la retrospectiva d’un ex artista reconvertit en decorador de luxe. Per això hem de demanar molt més a l’únic gran equipament singular, no homologable, que va néixer alliberat de tota obligació en relació al patrimoni, tangible o intangible.

¿Què li falta al CCCB? Complir amb la carta fundacional, que establia el compromís de proposar, de qüestionar, de construir una mirada pròpia sobre el món urbà, de pensar i engendrar saber. No és el mateix generar que limitar-se a transmetre. No és el mateix tenir veu que fer d’altaveu. No és el mateix crear que reproduir. Per molt bo que sigui coma contenidor, Barcelona necessita que el CCCB es retrobi amb l’ambició d’esdevenir un centre de recerca intel·lectual, una agulla de navegar amb punta de llança orientada al futur.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La nova directora, la primera que ha accedit al lloc per concurs de mèrits, Judit Carrera, ha estat una de les protagonistes de l’èxit del Centre com a contenidor. En l’entrevista que va aparèixer a El Periódico el dissabte passat aposta com a gran prioritat cultural pel suport a la creació, a la creació que incomoda el poder, la rebel hem d’entendre. No podem estar més d’acord.

En conseqüència, només cal que el CCCB s’autoavaluï, perquè en té la capacitat, en tant que centre de creació incòmoda. Es tracta de clarificar per dins, millor que des de fora, si els seus responsables són capaços de ser creatius a més de bons gestors del millor aparador cultural. És el que Barcelona necessita, el que Europa podria esperar d’una ciutat que aspira a ser capital global.