Anar al contingut

Dues mirades

Vehicles

JOAN CORTADELLAS

Vivim en la il·lusió de la solució definitiva mentre creuem els dits amb l'esperança de no estampar-nos contra una paret

En un article de fa uns dies, Antoni Puigverd comparava la situació que vivim aquests dies amb la possibilitat de comprar un cotxe nou. Ens fiem d’aquest vehicle, que ha de solucionar tots els desplaçaments i, mentrestant, ja que el model no arriba o no tenim prou recursos per comprar-lo, ens hem de conformar amb el cotxe vell, que està a punt de deixar-nos tirats a la carretera. Però vivim en la il·lusió de la solució definitiva –més velocitat, més prestacions, més seguretat– mentre el motor de l’altre ranqueja, els pneumàtics estan gastats i la direcció no respon. I no anem al mecànic, sinó que creuem els dits amb l’esperança de no estampar-nos contra una paret.

Les vagues i protestes de la setmana passada –múltiples i diverses, reals– han tingut tantes lectures com visions polítiques. El desastre de la sanitat, les restriccions al sector públic, les pornogràfiques taxes universitàries, només s’arreglaran quan siguem independents. Una. O són una maniobra perquè els independentistes aprovin els Pressupostos. Dos. O ens parlen de la ineficàcia d’un Govern que viu en precari. Tres. O són l’herència de les restriccions de la dreta. Quatre.

Però són allà. I reflecteixen un malestar que galopa sense fre. Mentre continuem patint les patacades, n’hi ha que miren l’aparador del concessionari, hi ha els que proposen un cotxe de segona mà i n’hi ha que preferirien que anéssim en tricicle.

Temes: Vagues Médicos