LA CLAU

Torra, salvat pels presos

En la pitjor setmana del president, els reclusos Sànchez i Turull s'han declarat en vaga de fam. ¿Coincidència casual o causal? És igual, l'efecte serà el mateix: esmorteirà les protestes socials contra el Govern

1
Es llegeix en minuts
GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL***

GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL*** / EFE

L’independentisme català ha viscut dies infaustos l’últim any. Nou dirigents empresonats. Altres de fugits. Tots processats per delictes d’una gravetat desorbitada, molt discutible. El repudi internacional a l’èxtasi unilateral. La creu i ratlla del capital. La nuesa d’uns arguments imaginaris.L’esquinç  postconvergent. La fractura entre ERC JxCat...

El cúmul de calamitats resulta aclaparador.  Hauria sigut insuportable si no hagués existit la irresponsabilitat d’un estat que, a cop de porra i de juristes d’alè venjador, ha regalat un relat de recanvi alsindependentistes. L’original havia quedat sepultat sota la runa de l’engany.

Però cap d’aquestes adversitats ha comportat una amenaça estratègica tan espantosa per al moviment secessionista com les últimes vagues i mobilitzacions de metges, docents, estudiants i funcionaris. Després del 15-M, el 2011, i la vaga general de l’any següent, els carrers s’havien convertit en un vedat exclusiu delscoreògrafs de masses nacionalistes. El Govern català havia deixat de governar. Les últimes decisions de pes van ser les destralades a l’estat del benestar i les privatitzacions de Mas. Després, totes les energies disponibles van ser engolides pel procés. Com més tremolaven els serveis públics, amb més afany s’inflamaven les banderes.

Tardor calenta

Fins que els treballadors de la funció pública s’han plantat. Han dit prou i estan celebrant una tardor calenta molt diferent del que Torra havia somiat i augurat. El president, arraconat contra la realitat. Arraconat i mut.

Notícies relacionades

Just al final de la pitjor setmana de Torra, dos presos, Sànchez i Turull, tots dos de JxCat, s’han declarat en vaga de fam. ¿Coincidència casual o causal? És igual, l’efecte previsible serà el mateix: esmorteirà les protestes socials contra el Govern.

Els reclusos i el seu judici són avui la millor carta per cohesionar les files independentistes, electritzar els seus votants i mobilitzar segments aliens. L’evolució del conflicte català es dilucidarà entre les togues del Tribunal Suprem. Un estrambot polític temible.