El mirall andalús

Diran que no, però els candidats andalusos acaben la campanya, d’una manera o una altra, en braços dels líders nacionals. Susana Díaz guanyarà les eleccions, tot i que tot sembla indicar que prosseguirà amb la seva tendència a la baixa. Malgrat que la seva relació amb Pedro Sánchez continua sent molt dolenta, tots dos han coincidit que la victòria del PSOE a Andalusia servirà per “contenir la dreta” en les eleccions generals. En definitiva, que sense ella no serà fàcil mantenir el control del govern central.

Si tant interès té Díaz en frenar la dreta, ¿per què li ha fet la campanya a Vox? Ella va ficar en el debat el partit de Santiago Abascal, ella va posar el focus en aquesta formació política, ella ha agitat el vot de la por per mobilitzar l’esquerra i ella ha basat la seva estratègia en la segona part de la campanya a empènyer PP i Ciutadans al fang d’hipotètics pactes amb Vox, malgrat que aquest partit no té en el dia d’avui representació parlamentària.

Em resulten cridaneres les expectatives d’Abascal a Andalusia. El seu ascens es basa, en gran manera, en el malestar que ha generat en molts espanyols el debat sobre la independència de Catalunya. ¿Com és possible que, precisament, puguin trobar el seu buit en una comunitat autònoma la presidenta de la qual té un discurs clar a favor de la unitat nacional? Susana Díaz pot generar dubtes en molts aspectes, però és ferma en el model d’Estat.

La candidata socialista, amb les seves reiterades al·lusions a Vox, ha aconseguit el que volia: el nerviosisme del PP i Ciutadans. A Díaz, com a la majoria dels polítics, li importa un rave si l’extrema dreta entra al Parlament andalús, sempre que ella aconsegueixi la seva pretensió de mantenir-se còmodament en el poder. ¿És bo per a la gent? Què més dona. En aquest moment, és bo per a ella. I punt.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Segons la meva opinió, actualment VOX roba més vots al PP que a Ciutadans. Per això, considero que el partit d’Albert Rivera és el que millor podrà vendre el seu resultat a Andalusia. Si aconseguís quedar per sobre de Juanma Moreno, seria un èxit rotund. No obstant, tot i que no sigui així, sembla que pujarà. I el gol se l’apuntaran Rivera i Arrimadas. És tot seu. El candidat de Ciutadans a Andalusia és un senyor amb un carisma molt relatiu.

El que em sembla veritablement interessant és veure la repercussió nacional que puguin tenir els resultats d’Endavant Andalusia i el Partit Popular. Teresa Rodríguez va renegar de Pablo Iglesias. Ell en prendrà nota si el resultat no és l’esperat. Ella es farà més forta si finalment sí que l’és. I el PP... ¡Ai, el PP! Pablo Casado no ha sortit d’allà. Ha aixafat completament el seu candidat, que era de Sáenz de Santamaría, per cert. És la seva primera prova i és molt difícil. Crec que el futur de Moreno, tret d’un miracle, està escrit. El futur de Casado és imprevisible. Però em sembla que ningú el deslliurarà del debat intern en el PP, a estones ensordidor: dreta o centre, aquesta és la qüestió.