Els límits de la biomedicina

Nadons mutants

No es tracta d'execrar l'avenç científic -existeix un ampli consens per aplicar la biomedicina al tractament de les malalties-, sinó d'imposar-li límits ètics. Polítics, també

1
Es llegeix en minuts
rjulve46055264 epa6471  hong kong  china   28 11 2018   el cient fico chino181201190118

rjulve46055264 epa6471 hong kong china 28 11 2018 el cient fico chino181201190118 / ALEX HOFFORD

Confesso que d’adolescent –i encara ara– m’entusiasmaven els monstres sortits de laboratoris llibrescs: Frankenstein i la seva tendresa; la poció que ingeria Jekyll per treure el terrible Hyde que tots portem dins; les criatures aberrants,meitat humanes, meitat bèsties, que el doctor Moreau,desterrat de l’Anglaterra victoriana per les seves brutals pràctiques científiques, fabricava en aquella illa sense nom sorgida dela imaginació de H. G. Wells. Històries horripilants per llegir, enfonsada al sofà, una tarda dominical, si és possible de xàfec amb aparell elèctric.

L’assumpte adquireix un caire molt diferent quan la distopia truca a la porta de casa. Aquesta setmana, el genetista xinès He Jiankui va anunciar que suposadament ha manipulat l’ADN de dues bessones nounades, Nana i Lulu, que creixeran resistents al virus de la sida, si bé encara és una incògnita a quines altres mutacions podria abocar-les l’experiment. S’ha traspassat una línia vermella. Per fortuna,la Xina li ha prohibit continuar amb les seves investigacions, però res garanteix que algun altre científic egòlatra i ambiciós hi torni.

Notícies relacionades

No es tracta d’execrar l’avenç científic –existeix un ampli consens per aplicar la biomedicina al tractament de les malalties–, sinó d’imposar-li límits ètics. Polítics, també. D’una altra forma, podem assistir al naixement d’una nova casta d’humans fabricats a mida –més alts, més forts, més macos, més intel·ligents, amb menys sensibilitat crítica– davant una legió de pàries exclosos al no poder costejar-se una modificació genètica.

Més o menys, això era el que plantejava la pel·lícula ‘Gattaca’ fa uns quants anys. La qüestió posa els cabells de punta,sobretot ara que reemergeixen amb ímpetu renovat el racisme, la xenofòbia i les desigualtats econòmiques. El debat hauria de col·locar-se al centre del tauler i no deixar-lo exclusivament en mans de la comunitat científica, potser aïllada enla fascinació d’un laboratori d’ivori. ¿On són els humanistes? ¿Què han d’aportar els filòsofs? ¿I els historiadors, ells que saben de què ha sigut capaç l’espècie?

Temes:

Genètica Xina