Rols i pessebres

Un venedor de figures del pessebre acaba d’introduir al mercat un home que renta la roba i una dona que pesca al riu. Diu que “ja era hora que hi hagués aquestes figures, perquè el que avui toca és paritat”. Em sembla la mar de bé. El col·lectiu El Bou i la Mula, que fa recerca sobre l’apassionant univers del pessebre, també hi està d’acord: “Els pessebres podran incorporar un element més que expressa la paritat en els rols”. Fantàstic. Ells mateixos apunten que “ja fa uns anys que s’ha començat a representar sant Josep exercint activament el rol de pare”. .

No sé què vol dir exactament que una figura del pessebre exerceixi el rol de pare, però, en tot cas, el més entendridor d’aquesta notícia és que les figures continuen fidels a l’estil hebraic, és a dir, abillades com si fóssim a Palestina, tot i la neu que empolsina els camins cap a l’establia. ¿Quina missió té el pessebre, reproduir l’escena històrica o adaptar-la als nostres dies? L’any passat es va vendre un naixement en el qual sant Josep es feia una “selfie” amb la Mare de Déu i el Nen Jesús i els reis arribaven en “segways” i duien regals en capses d’Amazon. I després hi ha les figures vagament rurals i fantàstiques d’Ester Font i Laura Baldrich, una delícia atemporal, o els reivindicatius pessebres d’Enric Benavent, on els pastors són manters senegalesos al metro de Plaça Catalunya. Posats a remoure rols, fem-ho amb totes les conseqüències.