Bocamolls

En plena vaga de la sanitat i a les portes d’una jornada d’aturada de tota la funció pública catalana, Eduard Pujol, portaveu adjunt de JxCat, no se li va ocórrer res més que desqualificar el debat sobre les llistes d’espera amb un "de vegades ens distraiem amb qüestions que no són les essencials". Per reblar, va sentenciar: "La nostra opció és fer república. No és un deliri". ¿I mentrestant? Res. No hi ha mentrestant. Callem. No protestem. No exigim al Govern uns pressupostos socials. Que les coses terrenals ens siguin alienes i, mentrestant, posem una espelma a la independència.

Josep Borrell, ministre d’Afers Exteriors, en un acte a la Universitat Complutense de Madrid sobre la Unió Europea, va voler expressar les dificultats que té Europa per desenvolupar un projecte federal degut a una història de guerres sagnants entre els seus estats, a diferència dels EUA que l’únic que havien fet era "matar a quatre indis""matar a quatre indis". El Moviment Indígena Nord-Americà ha qualificat Borrell de racista. A cap poble li agrada que banalitzin el seu genocidi. El ministre s’ha disculpat, és el mínim, però no deixa de sorprendre la facilitat amb la qual la intel·ligència, massa sovint, deriva en una insuportable superioritat. La falta d’empatia, tant en Pujol com en Borrell, és un mal generalitzat en política. I no és una qüestió menor. El pitjor arriba quan la realitat dels altres ens resulta aliena