Mas, Vox i el joc

El 2012, Artur Mas va confirmar la deriva independentista de CiU. Que el partit necessités tapar els casos de corrupció i la indignació per les retallades sens dubte va pesar en la decisió, però el cert és que la "desafecció" de què José Montilla havia advertit el 2007"desafecció"José Montilla ja estava instal·lada a Catalunya. El caldo de cultiu ja estava creat, CiU va beneir una causa que fins aleshores havia sigut minoritària i la va convertir en el corrent majoritari de la classe mitjana. A sis anys vista, les coses no li han anat bé a l’antiga CiU, menys encara als protagonistes d’aquella història. Tampoc a Catalunya. Però l’anhel independentista hi segueix sent. Fatigat, però amb la fortalesa del perjudicat.

L’independentisme  català i la ultradreta no són moviments comparables, però Vox pot beneficiar-se d’un joc semblant. El PP ha anunciat que no descarta pactar amb el partit de Santiago AbascalPPSantiago Abascal després de les eleccions andaluses. Albert Rivera també s’ha pronunciatAlbert Rivera en el mateix sentit. ¿Se n’adona la dreta espanyola que està rentant la cara a la ultradreta? Des del mateix moment que el considera un partit apte per pactar, el beneeix i obre la porta que tants votants desafectes socials –els que mai es van recuperar de la crisi, els que se senten menystinguts per altres territoris– optin per afegir-se al’amenaça que ja recorre Europa. La irresponsabilitat del PP i Cs ens sortirà molt cara. També a ells.