16 jul 2020

Anar al contingut

Al contraatac

El millor dels mons

El millor dels mons

Milena Busquets

De vegades, i malgrat tots els horrors, resulta difícil no pensar que vivim en el millor dels mons

En algun lloc de l’oceà Índic, a l’illa de Sentinel del Nord, hi ha una tribu d’unes 200 persones que viu com fa milers d’anys. Mai han sentit els Beatles ni han menjat cap hamburguesa, les Torres Bessones no signifiquen res per a ells, no saben el què és un televisor, es cobreixen les parts amb un tros de drap, no tenen electricitat i rebutgen categòricament qualsevol tipus de contacte amb l’exterior. Fa uns dies van assassinar a cops de fletxa un nord-americà sonat que va arribar il·legalment a l’illa amb la intenció d’evangelitzar-los. Les autoritats índies prohibeixen l’entrada a la zona a causa de l’hostilitat dels aborígens, però també perquè a causa del seu llarg aïllament podrien no estar immunitzats contra els nostres gèrmens i malalties.

Gairebé alhora, una nau espacial de la NASA entrava a l’atmosfera de Mart a 20.000 quilòmetres per hora i aterrava al planeta vermell després d’una complicada maniobra de frenada, que els experts anomenen "els set minuts de terror", per estudiar l’interior del planeta i esbrinar si queden rastres d’algun tipus d’activitat sísmica o geològica.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentrestant, nosaltres ens enamorem, anem a fer la compra, tenim fills, intentem fer-los feliços i decents, escrivim llibres, anem al cine, votem, emmalaltim, cuidem els nostres malalts, llegim i llegim, fem amics, els perdem, ens banyem al mar, comprem flors, guardem dents de llet al moneder, ens mudem, complim somnis, sentim nostàlgia, busquem bolets, comprem arbres de Nadal, posem una tireta al dit ferit del nostre fill, escoltem la veïna com toca el piano, ballem, respirem profundament, recollim gossos abandonats, desitgem i desitgem, bevem vi, creiem en algun déu, visitem museus, acumulem llibres, enviem whatsaps, guanyem lligues, perdem partits, perdem les claus de casa, aprenem idiomes, patim com animals, fracassem, mengem pastissos de crema, escoltem Leonard Cohen, comprem edredons per a l’hivern, trenquem tasses, mirem fotos, anem al banc, jurem amor etern, fem petons, assequem llàgrimes, acariciem fronts febrils, assistim als concerts de Nadal dels nostres fills, passem nits en blanc, complim promeses, comencem de nou, ens refredem, netegem armaris, cordem cordons, pelem fruita, sentim el sol a la cara al sortir de casa i tanquem els ulls un instant.

Intentem esbrinar si hi ha vida en altres planetes i com viuen, i qui són els que el comparteixen amb nosaltres.

De vegades, i malgrat tots els horrors, resulta difícil no pensar que vivim en el millor dels mons.