Anàlisi

Ressaca per a Casado i 'win-win' per al PSOE

Tirar molta llenya a la dreta pot haver deixat sense encant, o en mans 'ciutadanes' el tan preuat centre.

2
Es llegeix en minuts
undefined46044504 graf7218  adra  almer a   27 11 2018  el presidente del pp p181127163619

undefined46044504 graf7218 adra almer a 27 11 2018 el presidente del pp p181127163619 / Carlos Barba

Pablo Casado ha decidit donar-ho tot en la campanya electoral andalusa. Potser massa. Està embolicat entre sondejos, avisos sobre els escons que pot perdre en algunes províncies en mans de Vox i aplaudiments pròxims per la seva hipotètica falta de complexos. Suggereix, amb to mitinguer, que hi haurà recuperació de competències com ara l’educació (¡cedida per José María Aznar!) si arriba a la Moncloa; acaricia la idea de la involució i juga perillosament amb la immigració en una de les zones d’Espanya més solidàries amb el fenomen, problemes puntuals a banda. Més estat, menys autonomisme i risc de passar-se de frenada com a recepta màgica per tapar als radicals de Santiago Abascal diumenge vinent. ¿Però no és Susana Díaz el principal adversari a batre? ¿On ha quedat la pugna amb Albert Rivera? ¿Casado deu haver preguntat als barons si comparteixen la seva estratègia en vigílies d’unes eleccions autonòmiques de maig on es juguen molt més que a Andalusia? No ho sembla.

Potser considerin que és poc important la probable pujada taronja

Sorgeixen les primeres esquerdes internes i les pors de futur a les hemeroteques. Tirar molta llenya a la dreta pot haver deixat sense encant, o en mans ‘ciutadanes’ el tan preuat centre. Però Casado no titubeja: esprem la recta final que condueix a les urnes verd-i-blanques i obvia la ressaca política que pot acompanyar-lo després, i que li pot donar seriosos mals de cap que ara ni tan sols pressent. El seu candidat Juan Manuel Moreno i altres dirigents regionals pot ser que sí ho pressentin.

Notícies relacionades

Mentre el líder del PP aposta fort per consolidar la segona plaça a Andalusia (tot i que perdi un grapat important de parlamentaris pel camí), Ciutadans suavitza el pas mediàtic i intenta desinflar, a última hora, les expectatives creades. S’ha parlat tant del potencial ‘sorpasso’ als populars que hi ha perill que la probable pujada taronja, aquest que pronostiquen totes les enquestes, finalment tingui gust de poc si el premi electoral és el bronze. Albert Rivera i el seu equip tenen preparada la calculadora. S’acosten dies de comptes i no només en terres andaluses: a Cs asseguren que no recolzaran a Díaz de cap manera (sí, la presidenta autonòmica a qui han donat suport sense gairebé queixar-se en els últims anys) i, alhora, es faran translacions de resultats per a un possible avançament de les generals. Ja se sap, Andalusia, graner de vots.

Els socialistes, al seu torn, criden els seus fidels a votar. L’enemic més gran de qui parteix com a favorita és que l’excés de confiança comporti una inesperada abstenció que compliqui l’aritmètica. Díaz encara guanyarà amb risc d’obtenir menys vots que mai en l’autonomia. S’ha de veure si governa i si ho fa, quan ho aconsegueix. I a quin preu. Sembla que ve un calvari negociador, aquesta vegada amb Podem-IU. Els més pessimistes en el PSOE parlen de repetició electoral si la cosa s’agreuja. Pedro Sánchez espera un respir diumenge amb el resultat de la seva companya (win-win)(win-win i un trampolí per fer algun intent més, discret, de tenir Pressupostos.