ANÀLISI

El conflicte russoucraïnès: El pont

El control de l'estret de Kertx per part de Moscou ha elevat la tensió amb Kíev, que prova d'internacionalitzar l'enfrontament

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46045900 topshot   ukrainian far right group activists hold flares in181127170418

zentauroepp46045900 topshot ukrainian far right group activists hold flares in181127170418 / SERGEI SUPINSKY

Els ponts, en general, serveixen per unir dos extrems. A vegades es destrueixen per desunir, com va ser el cas del pont de Mostar a Bòsnia. A vegades es construeixen per envair. Aquesta última va ser la idea que va tenir Alemanya durant la segona guerra mundial com a via per envair Rússia. Construir un pont que unís Crimea a través de l’estret de Kertx amb la URSS. Mai ho va fer. El pont que ens ocupa serveix, alhora, per unir i desunir. Per unir Crimea amb la regió russa de Krasnodar i per separar els ports ucraïnesos de Mariúpol Berdiansk de la resta del territori ucraïnès.

La inauguració del pont el maig de 2018 ha entorpit encara més una situació sostinguda des de l’annexió  de Crimea el 2014. El mar d’Azov és un dels menys profunds del món, només arriba als 14 metres, i això juntament amb l’altura del pont fa que molts barcos no puguin travessar-lo. L’impacte a la baixa en els ports de Berdiansk i Mariúpol s’ha fet notar ràpidament, al contrari del que passa a Crimea que ara compta amb més bons proveïments. Rússia ha aconseguit de facto el control de l’estret.

Els esdeveniments dels últims dies només són explicables en un context de constant tensió entre les dues parts i el seu interès per augmentar-la a través d’instruments diversos. Des de sancions econòmiques entre tots dos, passant per l’aprovació de lleis prohibint la llengua russa a Ucraïna i d’organitzacions ucraïneses a Rússia i desembocant en aquest últim episodi del mar d’Azov. Mentre l’atenció internacional i europea se centrava en el brexit, el ministre de Defensa ucraïnès advertia fa tot just una setmana que el conflicte del Donbass estava entrant en una nova fase en què es corria el perill d’una invasió terrestre per part de les tropes russes.

Alarma

Notícies relacionades

L’estratègia de les autoritats ucraïneses, i més concretament del seu president, Petró Poroixenko, sembla evident. Atraure de nou l’atenció cap aquest conflictealarmar la seva població, internacionalitzar el conflicte, guanyar tempspoder i popularitat de cara a les pròximes eleccions presidencials del març del 2019, en les quals les seves opcions de victòria són escasses. Si tenim en compte que la Constitució ucraïnesa dota de més poders executius i pressupostaris el president en cas d’estat d’emergència, i deixa la resta dels poders de l’Estat a compte de les decisions adoptades per la presidència, potser això ens ajudi a entendre moltes coses.

Per la seva part, no deixa de ser paradoxal que la primera persona amb qui ha parlat Putin sobre la qüestió de l’estret hagi sigut la cancellera alemanyaAngela Merkel. I que ho hagi fet per sol·licitar-li recolzament en aquest conflicte, segons ell, provocat per les autoritats de Kíev, amb la intenció d’augmentar les tensions a la regió. Per un moment, fins i tot, podria semblar que estigués interessat amb millorar les relacions amb Europa, o Europa amb ell. Ponts.