LA CLAU

El discret encant de la ultradreta

El pols independentista i la campanya andalusa alimenten la mimesi del PP i Ciutadans amb l'extremista Vox. Més que competir semblen coquetejar

1
Es llegeix en minuts
combo-casado-rivera-abascal

combo-casado-rivera-abascal

Tot i que no ho sembli, en les eleccions andaluses de diumenge vinent es dirimeix qui gestionarà un pressupost pròxim als 35.000 milions d’euros al servei de 8,5 milions de ciutadans –tres d’ells, amb risc de pobresa– i una taxa d’atur del 22,9%. I no ho sembla perquè les reverberacions que ens arriben de la campanya, potser mediatitzades, versen poc sobre el benestar dels andalusos i massa sobre assumptes aparentment aliens, com el conflicte català, l’horitzó electoral espanyol o les penes de les dretes.

Millor ens hauria anat a tots si des de la Moncloa Mariano Rajoy s’hagués dedicat a reconduir al pols independentista la meitat de l’energia que Pablo Casado inverteix a rendibilitzar-lo electoralment, ara que el mal ja està fet. Per alguna fosca raó, el Partit Popular tendeix a relativitzar el repte sobiranista quan comporta un veritable perill i a esquinçar-se la vestidures quan l’amenaça disminueix. Més constant, Ciutadans se les esquinça sempre amb idèntic fervor, al marge dels alts i baixos que experimenti el procés.

L’"obsessió catalana" diagnosticada amb encert per José Antonio Zarzalejos  José Antonio Zarzalejos s’agreuja a la lliça andalusa. Segrest argumental que, a més glòria del fallit relat secessionista, alimenta la retòrica combativa del PP i Cs, a remolc de la ultradreta desacomplexada que encarna Voxultradreta Vox. De tant 'competir', gairebé semblen coquetejar. 

SENSE ETIQUETES

Notícies relacionades

Per tapar el transvasament de vots cap a la seva extrema escissió, el PP de Casado endureix també el discurs migratori –al caire de la xenofòbia– i es cuida molt d’etiquetar Vox, amb el qual ni tan sols rebutja segellar una aliança postelectoral. També Albert Rivera refusa definir Vox com a ultradreta –"no soc analista polític"–, mentre qualifica de "populista" Podem i s’obre a qualsevol pacte entre "constitucionalistes", sense distincions.

Com en l’obra mestra de Luis Buñuel, la campanya andalusa està oferint una infinitat d’escenes absurdes l’única virtut de les quals és il·lustrar-nos sobre el discret encant que la ultradreta té per als seus rivals de la dreta. N’haurem de prendre bona nota.