Anar al contingut

Els rètols de les obres als museus

Un problema minúscul i persistent

FERNANDO ALVARADO

Un problema minúscul i persistent

Juli Capella

Quan estàs meravellat davant una obra i desitges saber qui la va fer i com es titula, comença l'odissea

Avergonyeix una mica, amb la de problemes gravíssims que vivim, dedicar una columna a aquesta bestiesa. Però per resoldre les coses importants ja tenim els polítics. Voldria, doncs, referir-me –i soc reincident– a la mida minúscula de les etiquetes o rètols de les obres als museus. És un tema que ha saltat periòdicament a la palestra, amb cas omís per part de directors museístics, comissaris i grafistes, que persisteixen en la seva garreperia visual.

El fet és el següent, vas a un museu i quan estàs meravellat davant una obra i desitges saber qui la va fer i com es titula, comença l’odissea. És probable que hagis de rastrejar tota la sala per trobar una remota ubicació on les etiquetes s’amunteguen. De vegades referides amb esquemes numerats que has d’anar identificat a la paret com un jeroglífic. Tot molt complicat. Si tens sort i l’etiqueta és al costat de l’obra, el més probable és que estigui mal col·locada, molt baixa, a un metre de terra i escrita en una lletra diminuta i sense il·luminar. De fet, és fàcil saber on hi ha una etiqueta, quan entres en una sala i veus diverses persones amuntegades i ajupides, enganxades a un pam de la paret, per poder llegir-les. És una cosa humiliant. I és probable que després de tant d’esforç es trobin amb aquesta descoratjadora informació: “Autor anònim. Sense títol. Sense datar. Tècnica Mixta”, però aquest és un altre assumpte.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

¿Els sembla als responsables del museu que l’etiqueta destorba? ¿Els sembla malament que sigui fàcil i còmode saber qui va fer aquesta obra? ¿És que tots els dissenyadors gràfics són menors de 30 anys i gaudeixen d’una vista d’àguila i per això proposen rètols amb cos 12 i tipografia fina? Penso que aquest problema, precisament per ser tan petit i insignificant hauria d’estar ja resolt. Per sentit comú i ganes de promoure la cultura. Potser falta la recomanació d’alguna institució solvent proposant mides mínimes de lletres, almenys en equipaments públics accessibles a tots, amb ulleres d’augment o sense.

Temes: Museus