Anar al contingut

LLIBERTAT CONDICIONAL

La gran mentida de l'embaràs

Desiree Navarro

La gran mentida de l'embaràs

Lucía Etxebarria

Diversos mitjans titulaven així la notícia de la setmana: “La feminista Leticia Dolera acomiada una actriu embarassada”. Recalcaven l’activisme de l’actriu i directora per atacar el feminisme. Però que una feminista cometi un error no desacredita tot un col·lectiu. Que Cristina Cifuentes comprés un màster no vol dir que totes les dones del PP s’hagin comprat el seu.  Fora d’això, Leticia no té cap càrrec, ni electe ni ratificat. No és la presidenta del Partit Feminista d’Espanya ni està en un comitè d’igualtat. S’ha adherit a unes idees que existien abans que ella, i la validesa d’aquestes idees no depèn ni deixa de dependre dels errors que hagi pogut cometre Dolera.

Abans d’escriure aquest article he trucat a directors de càsting, representants, productors, directors i actrius (aprofito per dir que soc membre de l’Acadèmia del Cine). Tinc fins i tot les dates del pla de rodatge de la sèrie. Aina Clotet rodava des del 17 de setembre fins al 30 de novembre. És a dir, hauria acabat la sèrie estant embarassada de cinc mesos.

Dolera argumenta per justificar el seu acomiadament que el personatge havia de portar un vestuari d’acord amb el fet que és “una dona que reconnecta amb la seva sexualitat” i que en la sèrie “hi ha diferents escenes de sexe que no podien encaixar amb una persona que, a l’inici de la gravació, estaria embarassada de quatre o sis mesos”.  En realitat, a l’inici de la gravació, Clotet hagués estat de tres mesos i mig, i, al final, de cinc.

A veure. Les escenes de llit no impliquen sempre estar nua. Ni tan sols impliquen un llit. Es pot cardar a la taula de la cuina, en uns lavabos públics, al sofà, en un telefèric (jo ho he fet), al cine (també), sobre una làpida (fins aquí no he arribat, tot i que sé gent que ho ha fet) o fins i tot en un confessionari (juro que tinc una amiga que ho va fer). Segur que aquestes escenes donen molta més morbo que una escena al llit, i no és necessari que se li vegi la panxa a ningú.

Aina Clotet, de
cinc mesos i
amb un escot
estil imperi,
hauria quedat
divina a la
sèrie de Dolera

Hi ha molt tabú respecte a un embaràs. El primer gran tabú: el malestar i la incertesa. Una embarassada ha de dir sempre que és feliç i que en la seva vida tot són unicorns i purpurina. Està prohibit dir que està fins al cony del procés i de vomitar cada dia (i no només al matí) i que té dubtes, por, inseguretat.

El segon gran tabú. No es pot dir en veu alta que no reps mai tantes propostes sexuals com quan estàs embarassada. Jo sempre explico l’anècdota d’un famós cantant espanyol que ven milions de discos, amb qui vaig haver de coincidir en un camerino de televisió. El senyor se’m va llançar al crit de “cada dia estàs més bona” i directament em va posar les manasses en cada un dels pits. No se li va ocórrer mirar a sota i veure que hi havia una panxa de sis mesos.

En realitat, quan estàs embarassada, gairebé cap home ho nota. El pit se’t posa turgent, la pell de llustre, tens una melena ‘pelopantén', brillant i sedosa. Ah, les hormones, aquesta cura de bellesa. Ningú es fixa en la panxa, que no sol ser evident fins al final de la gestació.

O pitjor encara, s’hi fixen i els dona més morbo. Per si no ho saben, hi ha un subgènere del porno destinat a les dones embarassades, i les prostitutes embarassades cobren més. Fa tot just 20 dies, la model Lily Aldridge (a la foto que encapçala aquest article) va desfilar a la 'fashion week' de Nova York amb un impressionant vestit vermell, cenyidíssim, i va compartir passarel·la amb Taylor Hill, Gigi i Bella Hadid, Joan Smalls i Stella Maxwell. La més sexi era Aldridge, de sobres. Aina Clotet, embarassada de cinc mesos i amb un superescot hauria quedat divina. Amb un de tipus imperi ningú s’hauria adonat de la seva panxa.  

Ai, tant de bo aquesta història ens serveixi per repensar la idea que no es pot associar sexe i embaràs.

La directora no ha sigut mare i fins on jo sé (desconec la seva vida privada) tampoc és lesbiana. Per això no es va adonar del luxe que hauria sigut tenir una embarassada per interpretar un personatge sexi, i les impressionants escenes de sexe que s’haurien rodat. Perquè cap operació estètica aconsegueix un pit tan bonic com el que llueix una gestant. Dolera no s’ha sentit objecte de desig estant embarassada, i presumeixo que tampoc ha desitjat una dona embarassada. Però les que hem sigut mares, les dones lesbianes i bis, i homes heteros compartim un secret que Dolera no coneix, i els seus coguionistes, pel que sembla, tampoc: les embarassades són sexis. I carden.