El negoci de les retallades sanitàries

Ambulatoris col·lapsats, jornades extenuants, frustració per no dedicar als pacients el temps que mereixen, temor d’un diagnòstic erroni d’efectes letals... L’anunciada vaga dels centres d’atenció primària (CAPs) és només la punta de l’iceberg del greu deteriorament de la sanitat pública catalana, víctima d’unes retallades que només s’estan revertint en el fecund terreny de la propaganda. Que, per cert, no resisteix la confrontació amb les dades reals.

Dades. La Generalitat, segons reflecteixen els seus propis pressupostos, destina avui a la sanitat 1.000 milions d’euros menys que el 2010, ja iniciada la crisi econòmica. 

Dades. La destralada infligida als serveis de salut no és fruit –o no només– de l’infrafinançament que denuncia la Generalitat. El 2008, el tripartit va invertir en la sanitat el 35,5% dels recursos disponibles i el 2017, amb el president Carles Puigdemont, aquest percentatge va caure prop de set punts, fins al 28,8%. Les comunitats autònomes reserven a la salut, de mitjana, el 33% del pastís pressupostari. Qüestió de prioritats.

Dades. Segons l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, Catalunya és l’autonomia on més gran ha sigut la tisorada sanitària, i també en la que menys s’ha revertit amb l’arribada de la recuperació econòmica. Entre el 2009 i el 2017, la caiguda de la despesa va fer una mitjana de 9,3% a les autonomies... i es va triplicar a Catalunya: 27,5%.

LES MÚTUES FAN L’AGOST

Notícies relacionades

Els metges catalans d'atenció primària convoquen cinc dies de vaga a final de mes

Salut vol el CAP Raval Nord estigui en la Capella de la Misericòrdia

Dades. La sanitat privada ha sigut la gran beneficiària de la gestió sanitària de la Generalitat en aquests set anys de governs nacionalistes i independentistes. Així ho reflecteix l’última memòria publicada pel Govern, fa ja tres anys: entre el 2011 i el 2015, malgrat la recessió, el nombre de catalans amb assegurança mèdica privada va créixer en gairebé 100.000, un 4,5%assegurança mèdica privada. I les primes cobrades per les mútues van augmentar en 174 milions (el 12,4%).

Conclusió. Les útils coartades de l’austeritat pressupostària i el dèficit fiscal català oculten una altra ominosa realitat: les retallades en la sanitat pública catalana, per atzar o no, continuen brindant un sucós negoci al sector privat.