Anar al contingut

Perills per la salut

L'origen dels antivacunes

TRINO

L'origen dels antivacunes

Adela Muñoz Páez

S'ha d'actuar de manera implacable contra els estafadors criminals i prevenir-ne la proliferació

Un dels meus primers records del dolor aliè és el de les nenes del meu poble que havien patit pòlio i no podien participar en gaires jocs de llavors perquè corrien amb dificultat i coixejaven al caminar. També recordo haver sentit parlar la meva mare i la meva àvia de ties mortes en la infància a causa de la tuberculosi o de persones amb la cara picadeta de veroles. L’horror de totes dues al recordar les empremtes d’aquestes temibles malalties em va gravar de forma indeleble la importància de les vacunes. Després he sabut que gràcies al seu ús generalitzat, juntament amb el dels antibiòtics,  l’esperança de vida a Europa ha passat d’estar per sota dels 40 anys a començaments del segle XX a estar per sobre dels 85 a començaments del XXI.

No obstant, malgrat aquests indubtables beneficis, un informe de l’Organització Mundial de la Salut de setembre del 2018 diu que el moviment antivacunes representa un perill per a la salut dels europeus. L’origen d’aquesta desraó s’ha de buscar en una barreja diabòlica de la desesperació de pares amb fills autistes i la falta d’escrúpols d’un metge i un bufet d’advocats.

L’autisme i la seva relació amb la triple vírica

Tot va començar el 1998, quan un grup d’investigadors britànics liderat per Andrew Wakefield, va publicar a la prestigiosa revista científica 'The Lancet' un estudi que relacionava l’aparició de símptomes d’autisme  amb la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola). La premsa es va fer eco d’aquest article de manera immediata, cosa que va fer que milers de famílies retiressin els seus fills dels programes de vacunació. També va donar origen a investigacions exhaustives durant la dècada següent per identificar la possible relació entre l’autisme i les vacunes, que no van trobar cap evidència.

La persona que més va contribuir a desemmascarar Wakefield va ser el periodista britànic Brian Deer, que es va entrevistar amb les famílies dels casos inclosos en l’estudi de Wakefield i va posar de manifest les seves falsedats, com per exemple que set dels 12 nens estudiats mostraven trastorns de l’espectre autista abans de ser vacunats. Els resultats de la seva investigació, publicats al 'Sunday Times' el 2004, li van valer al seu autor nombrosos premis i va ser el començament del final de Wakefield, perquè els coautors del polèmic article es van retractar i el 2010 la revista el va retirar. Aquell mateix any, el Consell Mèdic Britànic va prohibir a Wakefield exercir la medicina a la Gran Bretanya i va fer públic que l’estudi havia sigut finançat (amb uns 750.00 dòlars) pel bufet d’advocats que, basant-se en les conclusions falses, preparava demandes col·lectives milionàries contra la companyia farmacèutica fabricant de la triple vírica en nom dels pares de nens autistes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però aquests descobriments no van significar el final de la polèmica. El 'lobby’ dels antivacunes havia descobert un filó, i per aixòm, després que la toxicitat de la triple vírica hagués quedat decartada, els seus atacs es van dirigir al timerosal, un conservant de vacunes. Aquesta acusació va donar lloc a més estudis exhaustius que van incloure centenars de milers de nens vacunats a Europa i els Estats Units que van descartar que hi hagués cap relació entre aquest compost i l’autisme. Però l’alarma creada va ser tal que aquest compost va deixar d’utilitzar-se com a conservant.

Increment de teràpies fraudulentes

D’altra banda, el cas Wakefield va posar de manifest la fragilitat del col·lectiu dels pares de nens autistes, un trastorn bastant generalitzat que en diversos graus afecta un de cada 160 nens. El més terrible és que no es coneixen les causes i no té cura, i per això proliferen persones sense escrúpols que venen teràpies fraudulentes, com les que recomanen llançar-los orina a les orelles o fer-los beure lleixiu.

L’ajuda als nens autistes és una feina titànica, i per això no podem culpar els pares que en la seva desesperació continuen acudint a aquestes teràpies, més aviat hem de preguntar-nos si una societat desenvolupada com l’europea del segle XXI està fent tot el que hauria de fer per ajudar els pares que s’enfronten a aquest enorme problema.

Com que l’èxit dels curanderos de l’autisme i dels antivacunes es basa en la ignorància, a més d’actuar de manera implacable contra els estafadors criminals, cal prevenir-ne la proliferació vacunant la societat amb educació i informació veraç i assequible.

L'autora d'aquest article forma part de la Xarxa de Científiques Comunicadores.