Cautela a les xarxes

Humanitat digital

Comptin fins a cent abans d¿escriure un tuit, no emmagatzemin missatges que els comprometin: facin el favor de pensar i no siguin tan humans

1
Es llegeix en minuts
undefined40334848 file photo  people holding mobile phones are silhouetted aga180430112939

undefined40334848 file photo people holding mobile phones are silhouetted aga180430112939 / Kacper Pempel

L’ésser humà sempre ha tingut tendència a precipitar-se i ficar la pota. Però mai com ara aquests errors producte de les presses —o el descontentament, o la confiança o la joia o ves a saber de quines emocions incontrolables— havien tingut tanta repercussió. Avui tenim a l’abast xarxes socials on tothom pot insultar abans de pensar. Canals de missatgeria instantània tan enganxats a les nostres mans que semblen una prolongació dels nostres dits i que serveixen per compartir les alegries mentre encara ens dura l’eufòria. Es lògic que acabem per ser víctimes dels nostres propis èmfasis. Tots en correm el risc: els presidents del govern, els senadors, els companys de classe dels teus fills, els ex tresorers o tu, lector, siguis de l’edat, el sexe i la opinió que siguis.

Tota aquesta obra escrita tan precipitada que tots anem deixant pel món resulta, a més, heretable. En els nostres dispositius digitals, o al núvol, o en les copies de seguretat que algú altre va fer, previngut, queda constància d’un rastre íntim que potser no volíem llegar. Convé saber-ho, perquè la paraula escrita té tendència a prevaldre, i també a ser revisable, analitzable i malinterpretable.

Notícies relacionades

Ara hi ha un enrenou constant de missatges que no s’haurien d’haver enviat. Més encara: no s’haurien d’haver escrit. Ni tan sols pensat (tot i que si només s’haguessin pensat no hauria passat res, està clar). Hi ha enrenou parlamentari sobre com gestionar aquestes obres breus que ens comprometen tant, qui ha de tenir poder sobre elles, qui i quan les podrà esborrar. La cosa va per llarg, esclar, perquè les lleies sempre van després dels canvis i en aquest cas hi ha canvis cada dia, i no s’acaben.

            De moment el millor és la cautela. Vigilin a qui envien què. No diguin allò que pensen si no és inofensiu. No s’esvalotin de més. Comptin fins a cent abans d’escriure un tuit. No emmagatzemin missatges que els comprometin. En resum: facin el favor de pensar. No siguin tan humans, per l’amor de déu.