ERC i els comuns

Una permuta bona per a tres

Amb el canvi de Maragall per Bosch com a alcaldable, ERC vol comprovar si hi pot haver un futur compartit amb els comuns on calgui

1
Es llegeix en minuts
jcarbo45328477 maragall bosch181004134522

jcarbo45328477 maragall bosch181004134522 / JOAN CORTADELLAS

La permuta vol dir, literalment, el canvi entre dos oficials públics dels seus respectius llocs de treball. Buscar acomodament a un polític desplaçat del seu càrrec pel bé de la causa és una martingala habitual, així es forja la disciplina i la solidaritat internes en els partits, tot i que poques vegades amb un intercanvi tan directe dels llocs de treball.  La prioritatd’ERC  és l’alcaldia de Barcelona i desconfiant del seu candidat el canvia per un que creu que és millor, i li ofereix a l’il·lustre defenestrat la cadira del sortint en el govern de la nació.

Una permuta és cosa de dos, però en aquest cas hi ha una tercera persona beneficiada: Ada ColauAlfred Bosch va perdre clarament el 2015, tot i que sempre va mantenir una gran fe d’aconseguirl’alcaldia  el 2019. D’aquí la seva oposició oberta a l’alcaldessa, malgrat haver votat la seva investidura. La distància entre tots dos va arribar a incomodar la direcció d’ERC, molt conscients de la conveniència de propiciar un acostament amb els comunsacostament amb els comuns per ampliar les bases del sobiranisme i per anar preparant el seu abandonament del legitimisme de Carles Puigdemont, administrat per Quim Torra.

Notícies relacionades

Els comuns i ERC parlen molt. La incertesa sobre quin dels dos quedarà primer en les municipals de Barcelonaquin dels dos quedarà primer en les municipals, molt igualats en totes les prospeccions, els empeny a establir una entesa per garantir una alcaldia d’esquerres a la capital, recolzant el candidat que tingui un vot més. Bosch era una pedra a la sabata per les seves pèssimes relacions amb l’alcaldessa. La permuta a ERC agradarà i relaxarà Colau.

A sis mesos vista, Ernest Maragall no tenia cap necessitat de perdre, encara, la projecció que li ofereix la conselleria.  Ha pesat més la urgència dels republicans de reorientar com més aviat millor la política barcelonina, les ganes d’assajar unes noves relacions amb l’alcaldessa en el que queda de mandat, començant pels pressupostos, per comprovar si hi pot haver un futur compartit entre Ada i Ernest  o viceversa, i, per tant, entre ERC i els comuns on calgui.