Dues mirades

Les cendres de Rufián

Hi ha una gran diferència entre Pablo Iglesias i Gabriel Rufián. Les paraules que de vegades escup Iglesias són la inflamació d'una reflexió política, en Rufián són les cendres d'una fanfarroneria.

1
Es llegeix en minuts

21118 rufianborrell 16-9 ep / periodico

No ho va poder evitar. Se sentia tan bé, l’escena li estava quedant tan fantàstica, era tan perfecte el teatre i tanta l’expectació, que es va deixar portar. Aquests braços aixecats, aquesta actitud desafiadora... sabia que ho petaria a les xarxes. Gabriel Rufián porta en el seu ADN l’impuls de l’‘instagramer’, l’enginy del tuitaire recol·lector de clics i la marxa del ‘youtuber’ marxós. Més ‘influencer’ que intel·lectual. Més provocador que polític. Al seu costat, clavat al seu seient al Congrés, la cara de Joan Tardà expressava tot el que després va callar. Aquesta barreja d’incomoditat i estupefacció. Potser ja pensava que després es veuria obligat a defensar-lo. Sembla que l'expressió de Pablo Iglesias quan Rufián li va passar pel costat no destil·lava gaire més complicitat. Hi ha una gran diferència entre l’un i l’altre. Les paraules que de vegades escup Iglesias són la inflamació d’una reflexió política, en Rufián són les cendres d’una fanfarroneria.

Podem posar-nos les mans al cap, però la lleugeresa de la imatge s’està imposant al pes del pensament. De la mateixa manera que l’efervescència de la crispació atrau més que el fatigós diàleg a la recerca de consens. Com si a la nostra atenció, ja més modelada pels tuits que per les pàgines d’un llibre, li costés penetrar en la profunditat de les idees. Exigim blanc i negre. A favor de l’un o de l’altre. Compartimentem la realitat en trinxeres i ens col·loquem darrere d’una. Així ens va.