Tindrem dos judicis en un

Cada vegada és més clar que el que tenim en l’horitzó immediat no és un judici, sinó dos. El primer, el que estava previst, jutjarà els polítics catalans que van desobeir les lleis. Però l’altre, encara més ampli i complex, jutjarà els jutges espanyols que dictaran la sentència.

La vista contra els independentistes serà sorollosa i marcarà políticament aquest país per als pròxims anys. Però el segon judici cada vegada es configura com més important, per la seva dimensió total. D’una banda, els ciutadans espanyols –catalans i no catalans, tot i que per separat– examinaran els seus magistrats del Tribunal Suprem, que tenen molt difícil convèncer-los. De l’altra, la justícia internacional i l’opinió pública mundial no només jutjaran els nostres tribunals sinó una cosa més essencial:  la qualitat real de la democràcia espanyola. Per això hi ha tants nervis, per això passen tantes coses cada dia, per això s’ha rebotat Marchena contra l’horrorosa veritat confessada pel menyspreable Cosidó.

S’han trencat els esquemes. Mentre el molt vell, molt manipulat i molt endogàmic aparell de justícia heretat del franquisme aconseguia salvar les aparences semblava que el problema que hi havia era determinar si el que hi va haver a Catalunya va ser una rebel·lió consumada o alguna cosa de grau delictiu menys greu. Però quan ha arribat a l’opinió pública l’evidència d’unes manipulacions descarades i ja no dissimulades al Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem ha saltat pels aires la més mínima credibilitat del muntatge. Ara Espanya sap que no li ha esclatat una crisi puntual en la justícia sinó que tenia i té una justícia en crisi. Els líders independentistes van cometre delictes i rebran condemnes, però hi ha una cosa pitjor: el nostre sistema judicial és injust, impermeable als canvis de sensibilitat dels espanyols, ha evitat qualsevol contagi de modernitat de l’actual justícia democràtica europea i no aténla més mínima separació efectiva de poders.

Notícies relacionades

Cosidó, una altra pedra a la sabata de Casado

El portaveu del PP al Senat, als seus companys: "Controlarem la Sala Segona [del Suprem] des de darrere"

Si en l’imaginari col·lectiu la justícia occidental és representada per una dona jove, valenta, decidida i capaç de sostenir sense complexos la balança de l’equitat, a molts d’espanyols i no espanyols la justícia d’aquí ens recorda més aviat una anciana decrèpita, elitista, capritxosa i empolvorada ridículament fins a les celles. I desproveïda de qualsevol balança.

Crec que ja té més por de la sentència aquest aparell judicial, que sap que el seu diagnòstic de rebel·lió serà menyspreat per l’opinió jurídica especialitzada internacional, però que ignora com pot esquivar la pròpia tendenciositat, que els polítics que seran condemnats. Tants anys de males pràctiques condueixen per inèrcia a un desastre que només s’evitarà amb un harakiri rectificatiu judicial similar al que van fer les Corts franquistes quan va morir el dictador.