Amb uns altres ulls

En la vida quotidiana una acaba movent-se més o menys sempre pels mateixos carrers per anar als mateixos llocs. Els camins es trien per raons pràctiques i no estètiques, de tota manera, tampoc t’hi fixes tant, el vel de la rutina difumina els colors i els contorns del paisatge diari. Per això m’agrada rebre visites de fora.

Perquè creues amb els teus visitants el parc infantil pel qual passes tants matins i es fixen que els jocs són diferents i que els nens van vestits d’una altra manera. Després els criden l’atenció dos arbres gruixuts a la cantonada del teu carrer, que es veuen molt més vells que la resta, i tornes a recordar la història truculenta d’un assassinat que et van explicar que va passar fa més d’un segle just en aquest lloc i els únics testimonis del qual són precisament aquests dos arbres. T’assenyalen més endavant una façana que no recordes quan va ser l’última vegada que vas mirar, perquè els visitants, a diferència dels seus amfitrions, miren en totes direccions, no només endavant.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Els visitants es paren davant dels aparadors més peregrins per veure què hi venen, es poden passar dues hores recorrent un supermercat, fan fotos als panets i als iogurts. Als visitants els sorprèn la forma diferent de conduir o els quioscos de begudes on els vells alcohòlics passen el dia al carrer prenent cerveses; se’t queden aturats al mig del carrer fins que comproven que sí, que ho han vist bé, que els semàfors indiquen en taronja que es posaran de color verd. Els visitants celebren com un esdeveniment cada viatge en tramvia o en autobús, també cada glop de cervesa que tasten i cada patata que es mengen, després fan vídeos dels esquirols, i, una mica més escamnats, dels corbs. Fins i tot el cartell del teu carrer rep el seu homenatge.

Gràcies als seus ulls, a la seva mirada atenta i curiosa, els colors recuperen brillantor; els perfils, nitidesa; perceps de nou el bo i el dolent de la teva ciutat. De vegades necessites les mirades alienes per tornar a veure-hi.