Al contraatac

L'home més elegant d'Espanya

Amancio Ortega vesteix com un home humil. Així va passar el cap de setmana passat en el casament de la seva filla. No hi ha més elegància que això

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp45925777 graf238  a coru a  16 11 2018   amancio ortega a su llegada 181121133209

zentauroepp45925777 graf238 a coru a 16 11 2018 amancio ortega a su llegada 181121133209 / Zipi

No conec personalment Amancio Ortega però sé perquè he vist algunes fotografies seves (i perquè la feina de l’escriptor consisteix també a jutjar les persones per la seva aparença, Proust dedica moltíssimes pàgines a la detallada descripció dels vestits dels seus protagonistes a 'A la recerca del temps perdut’) que vesteix com un home humil. Així va passar el cap de setmana passat en el casament de la seva filla. No hi ha més elegància que això. Camus vestia com un home humil. Ingmar Bergman vestia com un home humil. Philip Roth, també. I Woody Allen.

Alguns membres de la classe política espanyola creuen que vesteixen com homes humils però en realitat vesteixen com pobres, que és molt diferent. Un home humil no porta una camisa arrugada o fora de lloc. Un home humil no porta armilla (una peça inútil que no serveix absolutament per a res tret de per suggerir una certa intel·lectualitat falsa). Un home humil porta els cabells curts i se'ls talla a la perruqueria del barri com feia el meu avi. Un home humil no mostra la seva creativitat o originalitat a través de la barba, les patilles, els tatuatges o pitjor, les ulleres. La humilitat no necessita complements, com la intel·ligència. I com la intel·ligència, no es pot impostar. Un home humil es posa una corbata quan fa falta, sense protestar gaire i amb una americana a sobre si és possible.

Per a una dona és més difícil anar vestida amb senzillesa i no anar mal vestida. S’ha de ser bastant rica per ser dona i anar vestida amb humilitat. El luxe veritable és humil i car. La moda és una molèstia de vegades per a les dones, ens obliga a pujar a un pedestal i els pedestals resulten incòmodes, fan que perdem l’equilibri, que els altres no ens puguin veure bé ni nosaltres a ells, s’ha de baixar sempre de tots els pedestals.

Notícies relacionades

Amancio Ortega no va vestit de res, no va vestit d’empresari, ni de tio ric, ni de tio guai, ni de proletari, ni de futbolista (després del dels homes humils, el meu vestit masculí favorit és el dels futbolistes per estar just a l’altre extrem, per ser l’oposat festiu i desacomplexat de la humilitat i de l’elegància), ni d’escriptor.

Amancio Ortega és glamurós (i sí, el glamur és important, tot el que tendeix cap a la bellesa i la civilització ho és) perquè parla poc, com Kate Moss, perquè amb prou feines concedeix entrevistes, perquè no sabem el que pensa ni com viu. M’encantaria entrevistar-lo. Abans, en la prehistòria, opinaven les persones rellevants i callaven les altres, ara en certa manera passa el contrari. Amancio Ortega no és només l’home més ric d’Espanya, també és el més elegant. Tot i que vagi vestit de Zara.