Les aliances del gegant asiàtic
El dilema de l'Índia
El Quad, l'OTAN asiàtica, xoca amb les reticències del Govern de Modi, que s'acosta a Pequín
zentauroepp45331408 hty100 nueva delhi india 04 10 2018 el primer ministro181004193852 /
Més de 130 milions d’indis de cinc estats estan convocats a les urnes aquests dies, un primer pas cap a les eleccions generals del maig vinent. Narendra Modi, líder del partit nacionalista hindú BJP, aspira a revalidar la majoria absoluta que té al Parlament. La política exterior gairebé no compta a l’hora de dipositar el vot, però l’estabilitat, en un país de 1.300 milions de persones, té un enorme pes i sembla trobar-se darrere de l’acostament del Govern indi a la Xina, en lloc de recolzar la consolidació del Quad, una aliança militar similar a l’OTAN, promoguda pels Estats Units a Àsia.
L’aproximació de Modi a Pequín és vista com un moviment tàctic. Tot i que Trump ha sigut comprensiu amb l’Índia i l’ha inclòs entre els vuit països que no seran sancionats per continuar aprovisionant-se de cru a l’Iran, és bastant probable que la castigui pels 7.000 milions de dòlars en armament comprats a Rússia l’octubre passat. El paquet inclou cinc bateries de míssils S-400 de l’escut de defensa aèria. Els EUA ja han anunciat sancions a la Xina per aquesta mateixa compra.
El Quad –denominat oficialment Diàleg de Seguretat Quadrilateral– integra els EUA, el Japó, l’Índia i Austràlia. Es va formar a mitjans de la dècada passada, però el 2017 Trump el va revitalitzar per contenir la Xina i garantir el manteniment de l’ordre liberal a la regió de l’Indopacífic. Els seus objectius són la llibertat de navegació i el sobrevol de la zona marítima, el respecte al dret internacional, la seguretat marítima, l’ordre basat en les normes establertes, la millora de la connectivitat, la no proliferació i la lluita contra el terrorisme.
L’Índia té l’Exèrcit menys dotat dels quatre socis, però la seva situació estratègica, la seva població i la seva influència històrica a l’Índic la converteixen en un factor essencial d’aquesta aliança. L’afany de Washington per fer notar la seva presència militar a la zona es tradueix en freqüents maniobres, algunes d’esquivades per Nova Delhi per no irritar la seva veïna. El 2016, els Exèrcits indi i xinès es van ensenyar les dents durant 70 dies a Doklam, un territori en disputa entre la Xina i Bhutan, on Pequín va decidir construir una carretera i el diminut Bhutan va témer per la seva sort i va demanar ajuda a l’Índia.
Els dos gegants asiàtics són ferms defensors del multilateralisme i socis en importants grups com els BRICS, l’Organització de Cooperació de Xangai, el G-20, l’Associació Econòmica Integral Regional (RCEP, en les seves sigles angleses) i altres, però les seves relacions bilaterals han sigut molt difícils des de l’avenç de les tropes xineses el 1962 “per donar-li una lliçó”. Van millorar sensiblement en la primera dècada d’aquest segle quan l’Índia va reconèixer que el Tibet és part de la Xina i aquesta, que Sikim és part de l’Índia, però l’acord nuclear entre Nova Delhi i Washington i el ferm suport de la Xina al Pakistan van tornar a deteriorar-les.
El potencial econòmic de la nova ruta de la seda promoguda per Pequín, la militarització del mar del Sud de la Xina i el seu avenç per l’Índic fan que l’Índia se senti assetjada i busqui aliances per trencar el setge, tot i que tem que compliquin la rivalitat amb la seva poderosa veïna.
