Una marea reaccionària

Assegurava Walter Benjamin que darrere de cada feixisme hi ha una revolució fallida. Aquesta idea avui és més vigent que mai amb l’ascens de Jair Bolsonaro al Brasil i la potencial expansió entre els seus països veïns. Tot i que els gestos en el discurs de la nova icona de la ultradreta són típics del feixisme, no podem assegurar encara que les seves accions ho siguin, almenys fins que sigui investit. Però el seu ascens fulgurant ja ha contagiat tota la ultradreta a la regió, amb noms fins ara marginals a l’agenda política que comencen a intuir com ell la possibilitat d’arribar al poder.

El problema és que aquests nous líders de la dreta llatinoamericana ja no són liberals sinó reaccionaris i miren amb nostàlgia als règims militars de la guerra freda. No tenen res a veure amb la dreta que governa a Xile amb Sebastián Piñera, a l’Argentina amb Mauricio Macri o a Colòmbia amb Iván Duque. Cap d’aquests tres comparteix ni el discurs ni l’accent de Bolsonaro. No és una qüestió de forma. Cap d’ells mira tampoc amb nostàlgia les dictadures militars del segle passat, ni reneguen de les transicions democràtiques que els van seguir. Bolsonaro sí, i el risc és que comenci a tenir un efecte contagi per tota la regió.

Ona expansiva

El Brasil és la democràcia més gran d’Amèrica Llatina i l’ona expansiva no ha tardat a arribar als països veïns, incloent-hi tot el continent amb noms, la majoria desconeguts encara, que comencen a sonar en el debat polític. Edgardo Norik a l’Uruguai, Alfredo Olmedo a l’Argentina, Norma Piérola a Bolívia o José Antonio Kast a Xile són alguns dels que es reclamen seguidors de Bolsonaro i defensors d’un programa que comparteix tot l’essencial: l’odi a la ideologia de gènere com a destructora dels valors de la família, l’homofòbia, la pena de mort, la construcció de la pàtria per sobre dels valors democràtics o les acusacions de corrupció a governs i partits que ells venen a corregir. No importa la veracitat de les seves afirmacions, el que importa és que aconsegueixen imposar el seu missatge.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

En el seu ascens compten amb dues eines molt potents: les xarxes socials i el moviment evangèlic, del qual molts com Bolsonaro s’han fet fidels. L’expansió de religions ultraconservadores des dels legionaris de Crist a Mèxic als evangèlics argentins és la seva principal forma de penetració entre les classes més baixes de la societat. Quan Jair Bolsonaro prengui el poder el pròxim 1 de gener, començarem a veure si tots aquests apòstols de la ultradreta acaben convertint el mapa del continent en governs antidemocràtics sense necessitat de cops.

La clau està a saber si Bolsonaro acabarà sintonitzant amb el populisme de Donald Trump. Si és així,a Llatinoamèrica l’ascens pot ser imparable, perquè ja estan preparats. Però veient alguns dels dirigents que tenim més a prop la qüestió és si no està passant el mateix a la resta del món.