Anar al contingut

Dues mirades

'El mal querer' va néixer com un treball de final de grau, després va venir totes les altres coses, una ambició, un pla, forjats en un entorn familiar que no renuncia a l'esclat que ara és un huracà

Hi ha molts detalls en la vida de Rosalía que fan que el fenomen que ara comença a ser d’abast mundial sigui interessant, molt interessant. El seu pas pel Taller de Músics i per l’Esmuc, per exemple, un llarg recorregut d’aprenentatge, més de set anys, que ens parla d’un procés, d’una acumulació de registres i de coneixements. Res a veure amb un esclat sobtat o amb una operació de màrqueting dissenyada per una multinacional. És innegable que jugar en la primera divisió passa per anunciar el nou àlbum a l’elit publicitària de Times Square, però abans hi havia els camps de regional. I no escric això amb aires de menyspreu, ben al contrari. L’educació, el rigor, són fonamentals i és en aquest territori proper, bressol de músics extraordinaris i d’experimentació acústica, on s’estableixen les bases del que ara anomenem ‘diva global’. De la mateixa manera que els jugadors que guanyen la Pilota d’Or van assentar els principis de la tècnica amb entrenadors que no somiaven amb la Champions sinó amb aquell partit humil de cada diumenge.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’àlbum que és un triomf universal va néixer –ho explica ella mateixa en un petit documental del concert de presentació d’‘El mal querer (EMQ)’– com un treball de final de grau. Després, va venir tota la resta. I, sobretot, una ambició, un pla, modelats en un entorn familiar que no renuncia a l’esclat que ara és un huracà. Amb una sintaxi i amb una història fascinants.